Començà a sentir enveja de la pròpia parella i li cresqué la gepa de la inferioritat.
Se sentí malament unes quantes setmanes mentre amagava als budells aquell secret que li cremava la fel. Des d’aleshores, mai no va saber trobar la paraula justa, una paraula amable dita a temps... I el crit s’instaurà en aquella llar.
Un bon dia descobrí que el dolor físic que li propiciava, la seua força, no era el pitjor enemic de la dona; hi havia la pròpia vergonya que sentia la víctima. I, aleshores, somrigué sorneguer i es cregué superior a d’ella. I controlà el seu silenci i alimentà, dia a dia, la seua por.
Els enganys, la possessió, el garrot... van ser el començament. El silenci ofegat i el tancament, la seua presó.
Ell no va saber curar tota aquella rancúnia ancestral que l'havia convertit en bèstia. Ella no va saber fugir a temps d’aquella dolorosa situació i li entregà l’ànima de la confiança i l’estima al seu pitjor enemic. Aquell a qui tant havia estimat li canvià l'estima per una bala.
A hores d’ara no sabem si encara pot contar-ho, si encara està a temps de denunciar els fets i demanar ajuda...
_____________________________
Original del mestre Forges. Text traduït.
Front al control i la possessió, llibertat, igualtat i respecte.
Davant dels maltractaments, tantes denúncies com siguen necessàries i una veritable protecció institucional a les víctimes.
El darrer número de la revista Trabajadora de CCOO té articles interessants sobre la violència de gènere, un tema que ens preocupa cada vegada més perquè les solucions que s'han donat fins al moment acaben sent només provisionals i perpetuen un problema de segles i una vergonya constant per a les societats democràtiques davant el temor de tantes dones assetjades que pateixen la persecució i, fins i tot, la mort.
Enllaç a Trabajadora núm. 59
Aquests dies han tractat el tema de forma interessant alguns programes de televisió com ara el Salvados, de Jordi Évole, i El Intermedio, del Gran Wyoming. Si teniu ocasió, no us perdeu els vídeos dels enllaços.
