diumenge, 22 de desembre del 2019

Bon Nadal, 2019

 

Betlem de la Diputació de València (2019) on, entre d'altres, apareixen personatges com el pare Jofré, sant Vicent  de la Roda, sant Vicent Ferrer, el Patriarca Joan de Ribera o la mare Teresa de Calcuta. 

 

dimarts, 13 d’agost del 2019

Ens preparem per a la X festa Estellés

Com cada any per aquestes dates és un goig poder recordar la proximitat a la Festa Estellés. Josep Lozano i Àlan Greus ens ho recorden amb la seua esperada carta que compartim al blog com ho venim fent des del 2010



CONVOCATÒRIA X FESTA ESTELLÉS

X Lletra de Convit

Alginet, 6 d’agost de 2019

Estimades estellesianes i estellesians:

 Continuem amb els temps difícils per a la nostra llengua i cultura. Un dia part altre, trobem exemples de gent d’aparença progressista, i de fets totalitaris, que voldria anihilar-la (recordeu allò de la llengua «de los aldeanos», d’una ‘personatge’ que ara, dissortadament, és assessora de la GV; o de la consellera de Justícia, oposant-se al requisit lingüístic; o de funcionaris públics negant-se a atendre el ciutadà en la llengua del país). Tot i això, enguany es complirà el desé aniversari de la Festa Estellés. La primera es feu l’any 2010 i  s’ha convertit en una celebració que ens reaferma en la nostra identitat i ens dignifica com a poble.

Com cada any, us enviem el balanç de l’anterior, amb l'objecte que seguiu perseverant-hi i celebrant-la o que us animeu a celebrar-la en aquest 2019. 

            L’any passat el Bloc Festa Estellés https://festaestelles.blogspot.com/ va rebre més de 5.000 visites. 

La Festa va fer-se als següents pobles i ciutats:

 Agost, Alacant, Alaquàs, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alboraia, Alcàsser, Alcoi, l’Alcúdia, Aldaia, Algemesí, Alginet, Almussafes, Antella, Benifairó de la Valldigna, Benigànim, Benimaclet, Benimodo, Benissa, Barcelona (dos actes), Bétera, Borriana, Brussel·les, Burjassot, Callosa d’En Sarrià, Canals, Castelló de la Plana, Catarroja, Cocentaina, Corbera, Dénia, Elx, Estivella, Foios, Gandia, Guadassuar, Igualada, Manises, Manresa, Massalfassar, Monòver, Montcada, Muro, Oliva, Ontinyent, Palma, Pedreguer, Pego, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla del Duc, la Pobla de Vallbona, Quart de Poblet, Quatretonda, Real, Real de Gandia, Rocafort, Sagunt, Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Santa Bàrbara (Tarragona), Sedaví, Sella, Silla, Simat de la Valldigna, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna  i València. Amb un total de 71 actes; tot i esperant no haver-nos-se'n deixat cap.
 Us demanem, alhora, que ens envieu amb l’antelació que siga possible les dates de celebració dels actes –si pot ser amb el cartell, si n’heu fet– i, una vegada celebrada la Festa, algunes imatges del sopar (tot, en format jpg o tif), i, si voleu, unes ratlles de comentari-valoració a:

 Publicarem tot allò que ens arribe al blog Festa Estellés. Si feu servir hashtag a les xarxes, empreu #FestaEstellés2019. Així donarem més visibilitat als actes.

 Res més, solament desitjar-vos el millor en aquesta recta final de l’any, com també que els presos polítics tornen el més aviat possible a casa.
 Una gran abraçada virtual.

 Afectuosament,

 Josep Lozano i Àlan Greus

dijous, 1 d’agost del 2019

El dimarts 6 d'agost, a Silla, es tornà a escoltar el motet de la Carxofa



Silla, com s'anuncia ja al tradicional llibret de festes que inclou la programació dels actes, celebra les festes d'estiu des de mitjans de juliol, però els actes més solemnes i destacats tenen lloc al voltant del dia 6 d'agost, data en què sillers i silleres celebren la festa dedicada al sant Crist.

Amb motiu de la Fira de Sant Sebastià del 2007, Josep Antich, el cronista oficial de la ciutat, publicà un tríptic informatiu que editaren Bancaixa i el M.I. Ajuntament de Silla. En ell s'explica amb detall la festa del 6 d'agost i, més concretament, l'acte que té lloc al final de la processó dedicada al Crist: el motet de 'la Carxofa'.



No és l'única publicació dedicada a explicar els orígens de 'La Carxofa'; també Andrés Valero ha invertit temps en l'explicació de la Carxofa mitjançant diversos articles sobre el que poguera ser un fragment d'un acte sacramental medieval.

Com en els enllaços trobareu la informació referenciada, només us cal, perquè no us ho conten, acudir a Silla el proper dimarts dia 6, poc després de les 11 de la nit per contemplar en directe la cantada del motet per part de l'angelet (enguany xiqueta) que lluirà la seua magnífica veu a la plaça del poble davant la imatge del patró. I si veniu abans tindreu ocasió de contemplar la dansa dels 'Porrots', un altres dels signes d'identificació d'aquests dia festiu.

REFERÈNCIES:

- Andrés Valero:
 * "La Carxofa de Silla", publicat al blog El cresol de Silla https://elcresoldesilla.wordpress.com/2016/07/21/la-carxofa-de-silla/
* "La Carxofa de Silla", publicat al número 1 de la revista Algudor, novembre de 2000 (pàgines 211-235) (enllaç al pdf)
- Josep Antich: 'La Carxofa de Silla', tríptic publicat amb motiu de la Fira de Sant Sebastià de gener de 2007.

La dansa dels Porrots







 L'entrada del Crist a l'església

dimarts, 18 de juny del 2019

Tot un exemple de vida, Carme Miquel

Després de mesos de malaltia i lluita ens ha deixat Carme Miquel, acadèmica de l'AVL i, entre d'altres premis i reconeixements, Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla 2005. Va ser una mestra innovadora, una dona compromesa amb el seu temps, la llengua i el país, una escriptora polifacètica, una persona afable i entranyable,  tot un exemple cívic i moral que mai no oblidarem. DEP



L'estima per Carme i pels seus valors ens ho mostren les múltiples expressions de condol en les xarxes socials i les notícies publicades en els mitjans de comunicació. Entre d'altres: VilaWeb, AraLa VEU, Levante-EMV, SaóÀ Punt aquesta nit repetirà el programa Plaerdemavida que dedicà a Carme, Las Provincias, ABC, Alicanteplaza, La Vanguardia20minutos, Radio Valencia SER...


dissabte, 15 de juny del 2019

En la constitució de la Generalitat i dels nous ajuntaments, felicitem les persones que ens representaran

En la constitució de la Generalitat Valenciana i dels ajuntaments democràtics, felicitem les persones que representaran la ciutadania d'aquesta terra. Malgrat això, observem massa sovint que hi ha qui no sap fer política sense atacar i faltar al contrincant i, per tant, a les persones que l'han votat. La Democràcia no pot sustentar-se en un seguit d'atacs, insults o/i desficacis, necessitem persones intel·ligents que col·laboren per millorar la nostra societat (com, per exemple, ha fet Manuela Carmena que, malgrat haver guanyat les eleccions i no ocupar el càrrec, s'acomiaden elegantment i confirmant-se en el seu compromís: "Seguiré haciendo mi parte para cuidar la democracia, la libertad y los derechos sociales"). Tot un bon exemple que alguns polítics encara han d'aprendre.

És per això que, davant els intransigents, crec que és un bon moment per renovar, amb paraules de Salvador Espriu, l'estima per les nostres paraules, uns vocables que ens han salvat les generacions passades i que perduren com un signe d'identitat del nostre poble en les distintes manifestacions de la nostra llengua. 

 A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. 

Homenatge a Salvat-Papasseit

Ara digueu: "La ginesta floreix, 
arreu als camps hi ha vermell de roselles. 
Amb nova falç comencem a segar 
el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos després 
de la foscor, si sabíeu com l'alba 
ens ha trigat, com és llarg d'esperar 
un alçament de llum en la tenebra! 

Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos el nom de cada cosa
perquè seguíssiu el recte camí 
d'accés al ple domini de la terra. 

Vàrem mirar ben al lluny del desert, 
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims 
pujats per esglaons de lentes hores. 

Ara digueu: "Nosaltres escoltem 
les veus del vent per l'alta mar d'espigues." 
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d'aquest poble." 

Poema de Salvador Espriu, cantat per Raimon
______________________________________

Ens estimem la llengua i apreciem el valor i la importància de les seues paraules perquè són el llegat de segles i una manera d'entrendre la vida molt particular que ens fa ser valencians 1.

- - - - - - -

1 valencià [valensiá]


2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.

- - - - - - -

Generalment, hi ha paraules que no hem fet mai nostres perquè ens queden lluny de l'ús diari o per desconeixement; determinats mots, per exemple, són termes específics d'algun ofici i d'ací la seua dificultat d'ús en un context més general. Per sort, tenim un bon instrument, si volem aprendre'n, en el DNV (Diccionari Normatiu Valencià) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 



dilluns, 8 d’abril del 2019

Continuem avançant

Hui, Xavier de Bétera, acompanyat de Néstor MontPaco Lucas i Aitor Sáez de Jáuregui González, ens ha regalat tres cançons (enllaç a la seguidilla sobre el lema de la manifestació i al fandango per recordar la lluita de les dones i la manifestació del 8 de març...) a la fi de la manifestació del 25 d'abril organitzada per Acció cultural del País Valencià. Després, el grup Inèrcia ha cantat algunes cançons del seu àlbum Sendes salvatges i han tancat el concert les actuacions de Fran Yera (Atupa) i Marta Margaix.


Perquè es fa imprescindible que els projectes que s'han encetat aquesta darrera legislatura s'acaben bé, perquè el Pacte del Botànic ha demostrat que hi ha altres formes de governar més acostades a la ciutadania i als treballadors, perquè la nostra societat necessita seguir avançant pel bon camí, per la llengua del País i per un País millor... hem celebrat aquest 25 d'abril i hem tornat als carrers de València en la manifestació del 13 d'abril.


Enllaç a les cançons:
- 'Continuem avançant' per Xavier de Bétera
- 'Fandango del 8 de març' per Xavier de Bétera
- 'Papallones' per Inèrcia

dilluns, 18 de març del 2019

'La Pau' d'Aristòfanes a la plaça de l'Ajuntament

Entenc les falles com una manifestació artística de primer ordre perquè també inclou la crítica divertida però constructiva; per això m'agraden, especialment, les falles alternatives o les innovadores que inclouen els temes socials i suggereixen la reflexió de l'espectador. Ja no em diverteixen aquelles altres que basen la crítica en la banalitat i en la involució.

És per això que vull comentar dos aspectes que aquests dies m'han cridat l'atenció.

En primer lloc, com els dies de festa i les nits de descontrol ens mostren una certa falta de civisme en una part de la població.
La darrera setmana hem vist per València al personal de neteja amb pala, granera i carret que no donaven coll a fer desaparèixer, de voreres i calçades, les muntanyes de fem que generaven els vianants. Semblaven invisibles, com si el seu treball no fora important i no meresquera cap reconeixement. Potser caldrà repassar que les regles del civisme més elemental haurien d'estar basades en la col·laboració i, per tant, molt allunyades de tirar per terra papers, restes de menjar o llaunes de beguda. Per no dir com és d'indignant veure persones bevent i, si és de vidre, trencant la botella buida amb un llançament a l'aire perquè, en caure a terra, el cristall acabe fet mil bocins.
Alguna cosa no funciona si només entenem la diversió com deixadesa de les normes de comportament profitoses per a les comunitats on vivim o a on viatgem.

En segon lloc, com de 'penosa' és l'actitud de certa classe política i dels mitjans de comunicació que els fan la cort!
Cada dia, llegim, escoltem o veiem a la televisió un espectacle polític maldestre i poc constructiu que va a la caça desesperada del vot. Sorprèn encara més l'immobilisme general de la dreta que ara esdevé una guerra per aconseguir completar llistes per a les Generals i les Autonòmiques canviant-se cromos o fitxant certes persones que sembla continuen encara a la caverna i pretenen que tots hi retornem amb ells.
Alguns d'aquests personatges es pensen que tenen la veritat més absoluta i intenten imposar-la a la resta de la ciutadania; en general, pretenen impulsar un retrocés major que el que ja ha generat la crisi, basat en la por: "retallats els salaris, ara retallem les llibertats!".
La pobresa del seu argumentari és tan gran que, quan s'analitza, es veu que està basat només en la mentida, la desqualificació de l'adversari i la defensa d'una economia neolliberal que només afavoreix als qui tenen molt i deixa fora dels beneficis als qui han patit la crisi fortament.
Potser no tenen en compte que la lluita de la societat, i de les dones especialment, continua per aconseguir que siguem millors persones i que gaudim de majors guanys democràtics.

Per concloure, només se m'ocorre emular el títol de la falla de la plaça de l'Ajuntament o recordar-vos el d'una obra d'Aristòfanes titulada La pau (retorna a Atenes). Rodolf Sirera en va fer una versió que mereix la pena llegir per diversió i per recordar que, a hores d'ara, també cal fer una bona neteja de la  "merda" que veiem sempre que hi ha descontrol en una festa, ja siga de caràcter popular o la prèvia a unes votacions democràtiques.

I la millor higiene que se m'ocorre, a un mes d'eleccions, és anar a votar i no permetre la involució. fer valer els nostres drets amb el vot ben pensat!

divendres, 1 de febrer del 2019

Moltes felicitats, Carme!

Carme Miquel ha estat enguany la guardonada en els premis de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i, des del blog, vull fer un reconeixement públic a una persona que és un exemple a seguir: lluitadora, mare, mestra, educadora, escriptora, acadèmica... Aquesta nit, en un sopar, se li retrà l'homenatge que tan merescut té per la seua trajectòria personal. Vaja per davant la meua felicitació.



Amb la cançó "La mestra" el grup Zoo Posse li reconeixia alguns aspectes de la seua trajectòria personal com a dona compromesa i entusiasta en favor de l'ensenyament en valencià i de la innovació pedagògica.