dimecres, 22 de desembre del 2021

Bon Nadal, 2021

Que passeu molt bones festes!




Títol: Viu el Nadal en valencià
Disseny, il·lustració i realització: Neus Pla i Toldrà (2012) 
Música: «El desembre congelat» (adaptació d'un tema de la Locomotora Negra, del disc Round Christmas, amb arranjaments de Ricard Gili) 
A proposta de: Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València 
Amb la col·laboració de: Escola d'Art i Superior de Disseny de València 
Enregistrat a: Berca Televisió
Llicència: Llicència Creative Commons 
Reconeixement (es permet la reutilització) 

Adreça web: https://youtu.be/8q8AqTG5C2k 
www.dival.es/va/normalitzacio www.facebook.com/ValenciaALaDipu 

dimecres, 17 de novembre del 2021

La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó


La nova producció de l'IVC, Júlia, es basa en  la novel·la de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. L'obra estarà en cartell al Teatre Principal de València des del proper divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. 

La novel·la centra el seu argument en l'ascensió de classe social d'una de les obreres, Júlia, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, la converteix en una possessió més del patró; ser la dona de l'amo és un esdeveniment que l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat. 

dissabte, 25 de setembre del 2021

Fenòmens naturals



 La marjal lluïa un mant daurat d'espigues, prolongació del lluent. La terra retornava l'esforç d'un any de llaurança; la torna, els quilos d'arròs. La collita estava a punt. 

 Com cada any per estes dates, la camisa no tocava el coll d'alguns llauradors, sempre pendents de l'oratge. El mes de setembre havia jugat a ser octubre (pluja abundant i descontrolada, vesprades humides, nits d'arruixades intermitents...), però ja tocava a la fi. No obstant això, caldria atendre als Sants de la Pedra?

 A migdia, una llum groguenca presidí horts i carrers allà on els fanals encara lluïen apagats. A l'hora del berenar, s’hi covava una negror perillosa que feia imprudents la faena a l'horta o la marjal, les passejades dels veïns, el vermut a les terrasses dels bars o els jocs al carrer. La nuvolada amenaçava pedra i els trons secs eren la partitura d'un cel que s'esgarrava amb el so de les trompetes de nous àngels caiguts que avisaven uns llauradors que seguien patint preus baixos, competència estrangera desmesurada mitjançant la venda de productes a les grans superfícies, i la temor pel destí dels guanys del seu treball.


Cent llamps escopien llum sobre l'orbe i dibuixaven branques despullades, com arbres desfullats en plena tardor. Abdó i Senén degueren gaudir contemplant l'espectacle celest; potser no els havien pregat prou i la pedra malmeté els guanys dels esperançats treballadors una vegada més. 


NOTA: Fotos de la pedregada a Silla, la vesprada del dissabte 25 de setembre de 2021 (Enllaç al vídeo que m'envià un amic).

dimarts, 21 de setembre del 2021

En el dia mundial de l'alzhéimer, "Cap de pardalet"

 Com l'arbre que perd les fulles a poc a poc, se m’esborra cada full on s’ha escrit la senda de ma vida. Tot s'entrecreua de forma difusa per viaranys i caminals. Cares, objectes, accions i llocs em ballen; van i tornen mentre la paraula “això” omple tots els discursos. Les cares dels altres em diuen que els crea gran confusió el que dic. I jo sé que vaig perdent memòria; noms i records s’esvaeixen.
 
 Malgrat tot, res no m'és indiferent; tot em dol encara emocionalment i intensa. 

 Em corseca saber cada dia que no hi són les persones estimades, la família on vaig nàixer, la que vaig formar després, la que crearen els fills. De vegades, quan venen visites, pense que són ells, però no els reconec i dissimule perquè són amables amb mi i, quan em passa la por, note que m’estimen.

 Sí, he dit por! Què són sinó eixes ombres que obren ma casa sense permís i em generen temor quan ocupen el meu espai? Al meu cap bullen en un esclat continu records del passat en una memòria debilitada. De vegades, eixes mateixes persones venen i em mostren fotografies que han esdevingut col·leccions de cromos d'un àlbum on no reconec ningú. Ni la meua imatge d'infant, ni l'adolescent que en vaig ser, ni, encara molt menys, l'adult que em portà fins la vellesa i em deixà sol, ací on sóc ara mateix, amb les mans tremoloses, buides, i el cap de pardalet. 

 Vull anar -els dic- a ma casa! I sempre em contesten que esta és ma casa. Serà del tot cert o és només un complit? Dubte de tot! 

 El temps, ací, és com una llosa que suma pes cada vegada que el sol entra de nou pel finestral. I tot és per mi com morir en vida un poc abans dels crepuscles; o un poc més tard de l'albada!

 Algunes nits tinc la sensació que sóc un xiquet de bolquers i que voldria retornar al punt de naixença on tot era borrós encara però tenia futur. Aquell contacte de la pell materna i la seua llet esdevenia afecte i despertava tots els sentits a poc a poc; creava lligams molt forts, llaços que es formaven; encara que llavors no comprenguera res.

 Hui, tampoc! Hui tampoc!




dijous, 2 de setembre del 2021

XII Festa Estellés



Com en anys anteriors, Josep Lozano i Àlan Greus ens animen a participar i fer festa per homenatjar el poeta Vicent Andrés Estellés
Aquest és el seu escrit de convit:

2 de setembre de 2021 

 XII Festa Estellés 

 Estimats amigues i amics: 

 Com que pensem que enguany, una vegada més, la pandèmia del Convid-19 pot entrebancar la celebració de la XII Festa Estellés en alguns pobles o ciutats, us suggerim de nou que el 4 de setembre, dia de l'aniversari del naixement del poeta de Burjassot, tal com ja férem l'any passat i per tal de mantindre la tradició de la Festa, pugeu a les xarxes socials un poema sencer o, si més no, una estrofa d'algun poema seu que us agrade i que l'etiqueteu amb el hashtag #FestaEstellés2021.

 El nostre poeta i la nostra llengua i cultura s'ho mereixen. 

 Tot i això, si decidíreu convocar el sopar en algun lloc, podeu fer-nos arribar el cartell a les adreces de sempre. El penjarem a https://festaestelles.blogspot.com

 Tot i esperant temps millors, una forta abraçada, 

 Josep Lozano i Àlan Greus

dilluns, 16 d’agost del 2021

Què han fet les potències occidentals perquè res no canvie?

On està l'Europa de les missions humanitàries que diu protegir els drets dels pobles i de les persones?

   Plore per l'Afganistan i la seua regressió política, cultural i social que afecta de forma plena tota la seua població; en especial, a xiquetes i a dones fins a la seua desaparició per clausura domiciliària. Només pel fet de ser dones passen a ser objectes de propietat del varó que els impedeix qualsevol acte o moviment fora de la llar si no van acompanyades d'un home de la família (pare, germà o marit). 

   Aquest muntatge fotogràfic, tret de l'Instagram de Cultura Inquieta, de la fotògrafa yemení Boushra Almutawakel ens fa reflexionar sobre las condicions de vida de la dona en els contextos on s'imposa el fanatisme religiós. El seu treball posa en rellevància la fortalesa i coratge de les dones de l'Orient Mitjà. 

   Imatge: “Mother, Daughter, Doll”, de la seua sèrie "The Hijab Series", 2010.
_____________________

Des d'occident

Al voltant teu 
passen tantes coses 
que 
et reclamen l’atenció 
et distreuen la faena, 
et trasbalsen, t'ennueguen, 
et canvien l’humor, 
et distorsionen els plans, 
i, totes juntes, 
NO 
tenen cap importància 
SI
penses Afganistan, 
penses les dones afganeses 
penses un poble oprimit.

FJLS
_____________________

   De nou, a l'Afganistan, cavalquen els genets del terror que tot ho esborren amb la força de les armes, sota l'excusa d'una llei tan antiga com la crueltat que imposa. A les dones només els queden les veus callades del silenci sobre els papers clandestins.
 
   Una mostra. L'any 2012, Edicions 96 va publicar un recull de 9 poemes* de l'afganesa Nadià Anjoman, assassinada a colps el 2005, en ple règim talibà. La poesia fou la seua llibertat.     
           (* Les versions al català són de Josep Vicent Cabrera). 

    El comentari de Maria Josep Escrivà, publicat a Burrera comprimida S. A, us donarà claredat sobre Jo que no he valgut els budells d'un gos, de la seua autora i del projecte que posà en marxa Pepa Espasa. Potser és un moment per remoure consciències de nou i recuperar un projecte del 2011 en aquest moment tan cru per al poble afganès.   

 Escolteu un fragment: https://youtu.be/COgWZFZmfJE  i consulteu la proposta de Pepa Espasa Un cant a l'esperança

dimecres, 28 de juliol del 2021

Ruta Estellés a València

 


 La CAPPEPV–València per la Llengua organitza rutes literàries i culturals en les quals es reviu l'obra de Vicent Andrés Estellés en llocs emblemàtics relacionats amb la vida i obra de l'autor. 

 Isabel Anyó, néta del poeta, guiarà les persones que hi assistisquen pels monuments del patrimoni històric de València; mentre, Vicent Camps recitarà fragments dels poemes de l'autor valencià. 

Si el grup fora major de 25 persones, es desdoblaria

 Si vols participar d'aquesta activitat gratuïta per al públic en general, hauràs d'inscriure't abans del 6 de setembre de 2021 mitjançant el formulari web fent clic ací. Si ets un institut i estàs interessat en fer les rutes al teu centre escolar, fes la teua sol·licitud ací.

dilluns, 28 de juny del 2021

Miserable

MISERABLE aquell que es deixa
portar per la gresca dels colps
i la festa de la sang.

Miserable aquell que no escolta 
i llastima perquè es creu superior 
per a ferir, odiar i assassinar. 

Miserable aquell que empra 
la força bruta, la violència 
i s’empara en l’anonimat del grup. 

Miserable aquell que crea 
problemes als qui creu diferents 
pel plaer de rebaixar-los. 

Miserable qui no es planteja 
per què crida una persona, 
per què necessita ajuda. 

Hui les flors ocupen el lloc on hi hagué 
el cos de Samuel brutalment assassinat. 
Demà, Samuel pot ser qualsevol de nosaltres!



Entre els fanals i la nit

'Entre els fanals i la nit'

Caminaven vora les baranes d’un riu
on l’aigua ha ocultat el seu antic curs
com les ombres que s’amaguen
sota els ponts o entre els arbres.

Ocultaven rostres i intencions
en una ciutat que les avergonyia
per no seguir la norma establerta,
per sentir i estimar diferent.

Buscaven la foscor entre el bosc
enjardinat, parelles enamorades
que celebraven els plaers més golosos
del festeig en la intimitat de la nit.

'Paleta de colors'

Construïm una societat més lliure
on els núvols de tempesta comencen
a aclarir-se i donen pas a una bandera
multicolor, empara de llibertat,
on no calga defugir la llum dels fanals
ni la claror del dia per estimar-se,
per poder ser, per véncer les pors.

Caminem les sendes sense prejudicis,
descarreguem la ració d’adrenalina
diària entre policies a cavall,
passejadores de gossos,
patinadores atrevides,
corredores anònimes,
transeünts atrafegades,
ciclistes audaces,
amants eternes...

Noves pistes s'il·luminen
per donar pas a entrenaments
d'eterns aspirants a un pòdium
on no importa el gènere ni el sexe
sinó la persona, la felicitat, la vida.



dijous, 24 de juny del 2021

Si la nit és màgica

 Si la nit és màgica 

Un clar de la Lluna 
convida a ballar; 
és nit d'esperança, 
és nit de Sant Joan. 

Les fades llueixen 
garlandes de flors, 
perfumen les cases 
i ho fan de tot cor. 

Amb dolç romaní 
espanten temors, 
porten l'alegria 
i escampen l'amor. 

S'encenen fogueres 
s'entra dins la mar, 
es canta una llengua 
que clama igualtat! 

Des del Canigó 
la flama ens ha arribat 
com la veu d’un sol poble 
que vol llibertat!



diumenge, 13 de juny del 2021

Violència vicària

Violència vicària


Amb l'ai silenciat,
la mare us esperava 
innocent, confiada. 

Però la mar calmada 
s'ha quedat l'alegria, 
tots els jocs innocents. 

Les pupil·les, tan fosques
com un cel apagat, 
s'ha engolit  l'oceà.

Les filles innocents,
que estimava sa mare,
son pare ha matat. 

El so d'una trucada
s'ha girat en dolor
i minat l'esperança.

Noves vides truncades, 
nous futurs estroncats 
per maldat depravada. 


[Pau per a Beatriz i que la terra els siga lleu a Olivia i Ana.] 






(Per tantes víctimes, dones, fills i filles que han patit i pateixen la violència masclista, justícia!)