(Joan Maragall)
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets a tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
Apunt publicat també al blog LLIMA (La Comunidad, 25 de desembre de 2010. El país)
- Sobre l'autor:
* LletrA La literatura catalana a Internet
_______________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.