No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes
les quietuds i les inquietuds
tenen per límits una cambra closa.
Així s’explica el temps, i el fosc embruix
de percaçar-lo pels racons secrets
de nosaltres mateixos.
Més enllà
de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons.
Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure, però basta
la voluptat d’estimar perquè l’aire
dringui a cada mot i s’allargassi
l’eco que ens fa, si més no, perdurables.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.