Pinzellada distreta en llenç efímer.
Un rastre de núvol, tímidament, tenyeix de blanc el blau que completa el paisatge. La broma discreta s'alinea en paral·lel a l'horitzó i traça camins sobre la mar turquesa.
Solcs de sal i d'ombra.
Un èxode transhumant de vehicles migrats ix de les carreteres. Serenament, el sol tatua bronze amb làser sobre les pells rosades.
Rueres de formigues ocupen la costa.
Carteres hipotecades viuen una felicitat efímera.
Les targes de crèdit bossen els deutes adquirits. Setembre retorna com una pedregada i l'ombra dels balanços de comptes esdevé el corcó que no deixa dormir.
Oh, aquell meló d'Alger que es guardava al rebost!
Tornen a la memòria els temps d'engalanar cases la vespra de la festa, jugar als carrerons, nadar a les sèquies i botar camps i marges com raboses o garses.
És temps de retornar, d'abandonar paradisos terrenals i fogueres de vanitat, d'entendre que els camins més suggeridors són d'interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.