SONEN SIRENES EN NIT DE DIFUNTS
Canvia el cel del crepuscle.
A València, es fa de nit
a poc a poc,
serenament,
al ritme de campanes.
Toquen a mort,
com és llei de vida,
tranquil·lament!
Pense les guerres al món,
els núvols de sang i destrucció,
les boques famolenques i assedegades.
Tremole de pensar-ho.
M'enrabie de la falta d'esperança;
rabie pels panxacontents
que ja compten diners.
Mire el darrer sol del dia,
la lluna, que ja decreix.
Sona la sirena d’una ambulància
camí d'un hospital.
Hi anuncia una hora curta,
un part de goig!
Pense Palestina.
Com serà la nit sense descans?
Com serà la llum sense dia?
Com serà el terror del so
del projectil que s'hi acosta?
Com serà el part sense esperança?
Com hi serà una hora curta?
La pau no hi troba el camí
i la tardor de violència
fa de l'hora
el darrer segon dels innocents.
Imagine minetes,
és Nit de Difunts;
la pau de la memòria
en retorna a la llar familiar.
Bramen els morts de les guerres,
ànimes en pena que, inútilment,
cercaran la pròpia llar,
el seu llum particular,
sense familiars que els assenyalen la senda.
#perlapau, #NOalesguerres, #Palestina
