L'esperança

Que no us trenquen mai l'alegria!

Ja creix el dia, 

han passat els mesos i s'ha acomiadat desembre. 

Roden i roden les manetes del rellotge
com roda el món.

Un nou calendari

ens regala nous fulls de dates prenyats.

Canvia el paisatge a verd
i els ametlers llueixen noves flors.

Es desfà el gel que era pedra
i torna a créixer el llac i córrer el riu.

Cap d'Any s'omplí de desitjos i clarianes

però els núvols no s'ha esborrat encara.

Només, entre les boires de l'horitzó,
un pit-roig revola pel jardí.

Ni aigua

Pols, runes i destrucció,

apocalíptic paisatge

on els infants famolencs obren les boques

mentre pensen els cadàvers dels familiars

que habiten encara els enderrocs de ses cases.

Pardalets en nius de terror!

 

Milers de mortalles esperen torn

per ser soterrades en fosses comunes.

Dones, ancians i criatures les ploren

entre els esclafits de les bombes.

 

Palestina plora i Gaza se n’entra

com un jersei de llana dins d’una rentadora.

Mentre, soldats israelians ataquen de nou,

com fan les hienes davant la carnassa,

els pretesos llocs segurs per als civils.

 

Amèrica, panxacontenta, es posa una vena als ulls,

es tapa el nas i negocia amb la boca menuda

la venda d’armes que garanteix el genocidi.

I, a Gaza, ni aigua!

Silenci a Gaza

Silenci a Gaza

La partitura reclama harmonia i diàleg

allà on el pentagrama marca silenci i mort,

allà on els camins de pau trontollen

i la melodia juga amb sons estridents.

 

Estols d’ocells, que sobrevolen  runes,

niuen en caixes de piano

i descansen en cordes de contrabaix

que han emmudit de desolació.

 

L’orquestra ha perdut la batuta

i els instruments abracen la mudesa

contra el guirigall deshumanitzat

dels timbals, que són bombes.

 

Els fantasmes dels albats

inerts sota els enderrocs

busquen camins de llum i justícia

mentre volen catxerulos.

 

On és l'audiència del violoncel de Pau Casals?

.

 

El Roto, publicat en El País, OPINIÖN, 18-12-2023 

Minva Gaza, decreixen els innocents!

en cordes de contrabaix 

descansen ocells de presa 

i les tecles del piano 

ressonen amb estridència 

la gavina voladora 1 

tremolosa fuig al mar

i una rosa de paper 

circula de mà en mà 2

fantasmes fosforescents

s’esvaeixen lentament 

ombres en blanca paret 

els tancs provocant turment 

mil cossos flor de roser 

jauen estirats al terra 

sense fossar ni voler 

víctimes d'aquesta guerra 

he vist passar a la Lluna 

quan plorava amb tot el cor 

reflectia sang i runa 

Gaza roja de dolor 

caminava contra els vents 3

per lliurar-se de tot mal 

i netejar sentiments 

com el riu al seu cabal

la Lluna s’ha tret un pes 

per resseguir la sendera 

però la pau plora encara 

pels infants morts a boquera 

demà tornarà a passar 

carregadeta de pena 

pel genocidi cruel 

que creix i no dona treva

_______________________________

 

SUBTEXT: 1. Marina Rosell  2. Vicent Andrés Estellés   3. Mario Benedetti