dimarts, 24 de febrer del 2026

No a la guerra

Amb la pau de gaidó


Tornen fredors com esclafits de llum,

lents convergents que capturen turments,

ombres d’un temps que perviu insistent,

saba callada que dormia al recer.

 

Plouen les fulles de branques condormides,

fulls grocs d’un temps escrit sobre paper,

imatges ertes en catifes silents.

 

Tornen paisatges de records tardorencs,

bales marcades per cànons  insistents,

una esperança que s’esmuny

com l’anguila entre el tarquim pudent.

 

Els vells fantasmes retornen amb recel,

gelen collites, dormen consciències,

mentre al quadre moren innocents per milers.


A quanta avarícia aspiren els humans, 

quanta crueltat s'aprén en un pas,

quant difícil resulta abandonar la caverna,

quantes passes retrocedeix la humanitat en un dos per tres! 

 

dilluns, 5 de gener del 2026

Entre l'oblit i l'alegria

Mentre la pluja i el fred de la nit s'entesten en recordar-nos que ja és hivern, l'alegria residix als carrers per on passen les cavalcades de Reis i l'oblit s'instal·la als portals sense estrela.



LLENÇ

En un sospir

es perdé l’essència dels mots,

s’alterà el bombeig regular d’un cor,

es perdé la mirada en l’infinit d’un objecte.

 

Al poema

quedà la llavor,

la vida dins l’apunt d’un somriure,

la mirada estranyada, curiosa, absent,

la lluentor d’uns ulls sense llàgrima,

el reflex ceràmic d’un foc antic,

el silenci latent

ocult dins la gerra de l’aiguader,

la fruita

que perfumava l’aigua del cànter

i, en el darrer glop, es percebia.

 

HOLOGRAMA 1

Mires poruc,

indiscret,

la por d’un gest,

la ganyota d’un rostre,

l’afecte que hi fon.

 

Calor latent,

esqueix trencat

que podria ser fi

en terra eixorca

o vida nova

en terra adobada.

 

 HOLOGRAMA 2

 Somies discretament

mentre et miren

unes mans que tremolen,

la gent feta de llum

que captà el diafragma

i un dia fon caliu.


Presència i absència.

 

PAPER DE DIARI

Davant la ficció i la mentida,

només ens queda la veu,

tènue però valenta,

per descartar l’engany;

la taca d’oli que creix.

 

SALUT MENTAL

Com separar les aigües

entre la passió i la serenitat,

entre la bogeria i el seny

quan s’estima.

 

HERÈNCIA

Si l’abundància pot ser font del patiment,

si l’escassesa és ullal de resignació,

que no seran els diners?

 

A PLAER

Fruit d’un grapat de carícies,

d’una picor impacient,

flor de l’entrega i l’estima,

goig de paciència infinita

que s’esborra on creix el temps.

 

 REFUGIATS

Com serà el pes d’una manta de vulnerabilitat?

Com  seran el pijama i el llit de les cambres a cobert?

Com serà el cel estelat sense el contacte d’un cartró i el fred del terra?

Quin serà el preu de la invisibilitat de cada dia?

Com serà la soledat del refugiat sense sostre i sense corona de rei?

 ____________________________


Que, malgrat la pèrdua de credibilitat de l'ordre mundial, tingueu molt bon any!