A partir de l'exposició de l'IVAM
De l'home mire sempreles mans...Mans tan duresdels que passen fam...Raimon
Amb la mà esquerra alçada *
Prens consciència de la forma,
busques la força en els detalls,
la posició, el context, el sentit
de la peça, que sembla inacabada.
Alces la mà esquerra, ferma com un tronc,
per despertar del llarg hivern
amb nous brots
que es beuen la llum adormida.
Clames, amb les branques que són dits,
la ràbia d’un poble que ha callat l’oblit,
els morts antics,
l’horror de la metralla i les bombes.
Tems la mudesa de l’alè que et feia lliure
i renoves el desig de construir de nou
la veu i la mirada
que plora rius d’esperança.
* En homenatge a Julio González
Per tantes Montserrat que hi foren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.