Nadal vers a vers: Miquel Martí i Pol

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

 Avinguda Maria Cristina (València, 2019)

Apunt publicat també a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 31 de desembre de 2011. El país)

Nadal, vers a vers: Maria Mercè Marçal

AVUI, VINT-I-U DE DESEMBRE
(Maria Mercè Marçal)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...

Sobre l'autora:

- Viquipèdia

- LletrA

____________________

Apunt publicat també al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2011. El país)

Nadal, vers a vers: Guerau de Liost

POEMA DE NADAL
(Guerau de Liost)

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Apunt publicat també a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2011. El país)

- Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* Enciclopèdia.cat

Plaça de Saragossa (o de la Reina) de València 

Betlem de l'ajuntament

Nadal, vers a vers: Josep Carner

ANY NOU
(Josep Carner)

Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens darà potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Apunt publicat també a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 1 de gener de 2011. El país)

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* XTEC i Biblionet