dimecres, 1 de novembre del 2023

Nit de difunts

SONEN SIRENES EN NIT DE DIFUNTS




Canvia el cel del crepuscle. 
A València, es fa de nit 
 a poc a poc, 
serenament, 
 al ritme de campanes. 

Toquen a mort,
com és llei de vida,
tranquil·lament! 




Pense les guerres al món, 
els núvols de sang i destrucció, 
les boques famolenques i assedegades. 
Tremole de pensar-ho. 
M'enrabie de la falta d'esperança; 
rabie pels panxacontents 
que ja compten diners. 





Mire el darrer sol del dia,
la lluna, que ja decreix.



 
Sona la sirena d’una ambulància 
camí d'un hospital. 
Hi anuncia una hora curta,
un part de goig! 


Pense Palestina. 
Com serà la nit sense descans? 
Com serà la llum sense dia?
Com serà el terror del so 
del projectil que s'hi acosta? 
Com serà el part sense esperança? 
Com hi serà una hora curta? 

La pau no hi troba el camí 
i la tardor de violència 
fa de l'hora 
el darrer segon dels innocents. 


Imagine minetes, 
és Nit de Difunts; 
la pau de la memòria 
en retorna a la llar familiar. 


Bramen els morts de les guerres,
ànimes en pena que, inútilment,
cercaran la pròpia llar, 
el seu llum particular, 
sense familiars que els assenyalen la senda.


#perlapau, #NOalesguerres, #Palestina

dilluns, 30 d’octubre del 2023

'Darrer diumenge d'octubre'


Tal dia com el d'ahir, 
ja fa molts anys, infantava 
una dona oriolana 
en lloc humil i de camp. 

Era l'hora d'un poeta
que les cabres pasturava, 
que lluitava junt al poble, 
i malalt i pres finava. 



Anit es lliuraren premis 
de lletres com cada anyada. 
l'Octubre, pels cinquanta, 
la muixeranga és sonada!



Les sagetes del rellotge 
han vist l'hora retardada 
perquè al sol no s'ajustava 
ni als preus d'una llum tan cara.



Al Puig, hui, ressonen càntics; 
gent amb la cara ben alta
i parlaments d'esperança
fa la festa desitjada. 

Com Al Tall ens recordava 
“el camí ja és ben sabut” 
a l'alba de matinada 
i al crespuscle de vesprada. 



Tal dia com el de hui, 
la Carme Alborch ja plorava; 
presagiava una gran veu, 
compromesa i valorada. 




en la festa de Tots sants! 
que costums vindran de fora
i els de casa remouran. 


Demà, dia de Tots Sants
cal recordar els difunts. 
Les ànimes volen llum
i unes minetes tindran.



PUBLICAT ANTERIORMENT: 31/10/2021

dissabte, 14 d’octubre del 2023

Cal una pau duradora ja!

Cal una pau imminent i duradora, calen solucions immediates ja.  Prou morts d'innocents!



'Civils' *


El cor de la ciutat dorm el silenci i la sequera. 
Plou, no fa sol i les bruixes pentinen dol. 
Grans trons esgarren nits de runes i rateres; 
el dia, atabalat, desperta un territori empresonat. 

Míssils potents ruixen teulades, places i asfalt: 
sobre la població, plugim de vidres afilats. 
Al cor de la ciutat, la terra vetla assedegada; 
a les boques silenciades, es reclama la pau. 

Plou, la pluja porta encara més dol; 
els núvols descarreguen a pleret foc indiscriminat; 
els bruixots enrabiats despleguen més terror 
amb armes que són instruments de venjança. 

La terra s’empassa tristament el plugim, 
cada degotim de dolor d’uns cossos ja cansats. 
La justícia es desatén miserablement 
davant tantes privacions i guerra sense fi. 

La pau porta gran dol; 
Estats Units i Europa, 
interessos callats 
i gran vergonya.

(València, 14 d’octubre 2023)


* víctimes d'un conflicte permanent i d'una injustícia mai no reparada.

Lluís Llach Palestina

 Mapa del s. XIX

FOTOGRAFIA DE PREMSA:





dijous, 14 de setembre del 2023

Canvi de vent


Córrer món i descobrir horitzons. 

A la porta de l'alqueria es pren el sol, 
s'enraona, es fan projectes, tallen creïlles, 
pelen fesols que hauran de grillar. 

 Al davant, alineats cavallons esperen. 

A ritme de saó, 
                          la terra tova actua amb paciència.

Hòmens i dones celebren cada producte; 
coneixen ses forces i esperen collita i guanys 
com el primer raig de sol amb què naix el dia. 


Mentrestant, 
creixen atrafegats edificis com rovellons; 
naus i despatxos marquen futur; 
a colps de semàfor transiten vianants somnolents 
que somien amb vacances pagades;
aparells electrònics es carreguen la imaginació 
i avions supersònics viatgen de la natura al cor
quan la ciutat avança calladament i dropa. 


Qui mou el vent? 
                            Qui transforma el futur? 
                                                                    Qui millora el present?


dimarts, 12 de setembre del 2023

Hamburg


Naix el nou dia sobre Hamburg;
el sol saluda la boira lànguidament;
el riu es desperta a poc a poc i retorna 
en via que harmonitza ses ribes.


 


Siluetes polièdriques 
exerceixen reclams fantasmagòrics
que pengen d'un fil
surant sobre l'arbreda.

Metàl·liques grues mecàniques
s'amaguen entre boires espeses 
que vigilen el vol xarolat dels corbs
o de gavines emplomades de blanc.



Barandats que s'eleven cap al cel
guarden músiques que ressonen al riu;
mentre, el sol els saluda intermitent
o trasllada la llum al gratacel.

El gran riu esdevé llum i camí
que transporta viatgers adinerats
delerosos de goig i distraccions,
de castells de focs artificials.




La ciutat acull la claror de la lluna 
i s'adorm impacient, lentament.

dilluns, 4 de setembre del 2023

Oblits

 Oblits

"Poseu-me les ulleres" 
Vicent Andrés Estellés 
El gran foc dels garbons, 1975


He deixat les ulleres enlloc. 
A la cuina, he pensat què hi buscava.

M'he calfat una tisana;
he buscat la mel al rebost i a l'aparador.
També al frigorífic. En veure la llum,
m'he preguntat què hi buscava. 

Un incisiu avís d'entrada de WhatsApp m'ha fet tornar al menjador.
M'he assegut atabalat -ho confesse- davant l'allau rebuda.

M'he mirat, de lluny estant, un llibre que descansava sobre la taula.
El punt de lectura no era meu i això em picava la curiositat. 

M'he alçat de la butaca, he obert la pàgina marcada, he remirat.
La vista atrapava boires i algun clar.

He jugat amb la distància de les línies boiroses
fins que, de nou entrebancat, he tornat a l'estudi a buscar la paraula. 
Un enllaç m'ha portat a un altre i m'he preguntat què hi buscava.

La bufeta m'ha recordat la necessitat peremptòria de buidar 
i, sobre la cisterna, he vist alleugerit les ulleres.

M'he rentat les mans i he tornat a la cuina.
Allà la tisana s'havia gelat. 
He buscat de nou la mel,
com si fora la primera vegada. 

He tornat a pensar què hi volia
i he recordat com d'amarga 
pot ser la fel de la memòria.







dimarts, 20 de juny del 2023

Juana Francés, antològica

 



Al centre de l'IVAM a Alcoi hi ha una mostra de Juana Francés que es mereix una visita. Hui, dimarts 20 de juny, he tingut ocasió de gaudir-ne. Us deixe unes fotografies i unes sensacions en vers. 




 

 

 

 


Per ampliar les imatges i els textos, cliqueu sobre la imatge.