Camins de riu, punts de riuada (textos)

La carrasca de Culla

 La carrasca de Culla

Portes la vida, la saviesa dels segles,

suc de la terra pouat sense turment;

calma infinita sota l’ombra daurada

del raig de sol que els aglans endolceix.

Ferma carrasca arrelada a la terra,

bressol de vida i llar d'ocells;

brilla el crepuscle en el cim de ta copa,

dansen les branques harmonies de vent.

Penombra dolça que ens habita,

recer propici que modula el temps.

 

Lliri palestí

Lliri palestí 

Ataquen els bulbs, l’arrel,

la planta que encara creix 

entre les runes, la metralla, 

les restes dels projectils i les bombes. 

Els fongs actuen com coloms, 

com rates que no paren de rosegar. 

Envaeixen l’espai que fou clement,

colonitzen la terra on poder fer niu. 

La plaga avança, la tija absorbeix 

la resta de sang i vida de cossos innocents, 

la saba, el fosfat per a una flor 

que, hui, té un futur marcit.

I el jardiner d'Occident

s'ha girat de cul!

Tant de dol a Gaza

PAraUla

 

Realitat, verb, llum de cresol;

seny, fantasia, cant d’oriol;

mim, pensament, so.

 

Rella que pentina la terra;

solc que passeja l’aigua;

mineral energia, saba.

 

Reg que puja arrels, tronc i branques;

sol que nodreix la flor, alè vital;

moviment del fruit, vigor.

 

Conversa que pren el vol;

consentiment, enteniment;

comunicació front a la guerra.

Cendres

 CACTUS i PEP GIMENO BOTIBARRA

L'esperança

Que no us trenquen mai l'alegria!

Ja creix el dia, 

han passat els mesos i s'ha acomiadat desembre. 

Roden i roden les manetes del rellotge
com roda el món.

Un nou calendari

ens regala nous fulls de dates prenyats.

Canvia el paisatge a verd
i els ametlers llueixen noves flors.

Es desfà el gel que era pedra
i torna a créixer el llac i córrer el riu.

Cap d'Any s'omplí de desitjos i clarianes

però els núvols no s'han esborrat encara.

Només, entre les boires de l'horitzó,
un pit-roig revola pel jardí.

Ni aigua

Pols, runes i destrucció,

apocalíptic paisatge

on els infants famolencs obren les boques

mentre pensen els cadàvers dels familiars

que habiten encara els enderrocs de ses cases.

Pardalets en nius de terror!

 

Milers de mortalles esperen torn

per ser soterrades en fosses comunes.

Dones, ancians i criatures les ploren

entre els esclafits de les bombes.

 

Palestina plora i Gaza se n’entra

com un jersei de llana dins d’una rentadora.

Mentre, soldats israelians ataquen de nou,

com fan les hienes davant la carnassa,

els pretesos llocs segurs per als civils.

 

Amèrica, panxacontenta, es posa una vena als ulls,

es tapa el nas i negocia amb la boca menuda

la venda d’armes que garanteix el genocidi.

I, a Gaza, ni aigua!