En aquesta entrada us deixe els poemes que es van llegir durant la presentació del llibre Versos com aigua en cistella el dijous 28 d'abril de 2022 al Centre Cultural Carmen Valero de Silla. Com us vaig anticipar, no hi he inclòs el poemes que estan al llibre que es presentava.
Poemes extrets dels projectes:
- La ciutat que mai no dorm,
- La ciutat sense sostre
- La neteja
- Bestiari
_________________________________________________
1. La ciutat que mai no dorm
Camine lentament,
sota un cel que es perd
entre els punts de fuga
dels edificis de Times Square,
per carrers de cartons
on els somriures han quedat
glaçats de paraules, on les mirades
han quedat òrfenes de llum,
on els finals mai no són
Cerque vivament
entre els solcs
que ombregen els rostres,
en les mans ertes
pel glaç de l'albada,
en els peus recoberts
per sabates esventrades,
un motiu, un instant,
el coratge de l'Albert Lory
Clareja fugaçment,
el ritme catòdic de les pantalles
segueix venent fum,
els missatges televisats
perpetuen el sopor anodí,
l'egoisme voraç dels negociants
irradia un poder que brama
i passes conscients
ens imposen un futur
dissenyat des de Wall Street.
Chaplin, mentrestant, es projecta al cinema!
2. Ucraïna
I
ja no ric
només somric
somric
des que els veïns guanyaren la partida
somric
malgrat les runes i la pols
malgrat aquesta penúria
somric
perquè m'estime la vida
perquè mantinc l'esperança
perquè encara estic despert
per la rosa mig dormida
i, si et veig certa alegria
somric somric somric
somric amb un tel als ulls
amb la gola muda
amb un riure amarg
somric
pel guaret dels camps de sang
per les pedres del camí
pel calcer quasi esventrat
per unes mans tremoloses
per la consciència i les armes
per l'absència i el gran buit
per l'armistici i la pau
somric
ja no ric com feia un dia
que el riure és massa alegria
i el paisatge ens ha canviat
només somric
ric ric ric
ric
com un grill. 1
II
Quan el llenç del cel es torna negre
i els gira-sols llueixen el silenci,
la saba s'asseca sobre la tela
d'unes espardenyes esventrades
o en la blanca camisa d'un infant.
On han quedat les presses, on l'aixovar
guardat en un calaix, on les imatges
i els delers del passat ara que robòtics
cadàvers ocupen el pas de vianants
i tants desitjos esmerçats ballen
amb la carn condemnada a l'exili?
Els coloms missatgers no aporten pau,
la dalla talla ales i es fa més present,
la cendra de l'arbre enyora la flor entre runes
i la por desperta el formigueig d'uns peus freds
coberts de gemecs i de plors humils.
On està el poble que contava històries
i bandejava banderes, on la música
que omplia cadafals, on les ciutats
alegres sota la llum solar ara
quan despatxos i llars són esquelets
imperfectes de crepuscles absents?
Joguets de paper sense ossos ni alè
desperten tremolosos davant dels tancs,
mirades d'absents deliren l'abraçada del dol
i els cossos es corsequen sota la pluja
que exclata entre la ferralla i el foc.
ni ric
ni somric
III
pense Mariúpol
i aprenc la tristesa
quan la bilis s'encana
la guerra acabarà un dia
els corbs tornaran a fer pinya
darrere un botí d'almoina
els voltors tindran preparats
els camions i el ciment
per fer de nou negoci
l'anciana que rentava
la roba dels soldats
es preguntarà on són els fills
grues esclaves aterraran
sobre el paisatge inhòspit
somovent el demà
milers de vídues prenyades
mentre el ventre els creix llençaran
flors al vent on descansa la mort
els dimonis i els fantasmes esclaus
dels camions passejaran a ple sol
futures avingudes amb grillons
la jove guerrillera lluirà la metralla
com medalla d'arena que arrapa
la ferida i perfora la pell
parcs, escoles i hospitals
lamentaran l'absència dels esperits
contens que passejaven la nit
orfes de tantes pèrdues
infants presoners de ràbia
esperaran llurs herois un temps
i mentre aus rapinyaires vigilants
perseguiran nova riquesa
a costa dels humans
sent l'ombra d'Alep
que retorna sens força
trista com un grill
ni ric
ni somric
_______________________________________________________
1. ric com un grill Frase feta que significa 'pobre de solemnitat'
3. El safareig
Tremola l'aigua clara
i el rostre s'hi reflecteix
en les bufes de sabó.
Unes mans ertes freguen.
Renten taques oblidades
en un burka presoner.
Un vell dolor corre places
i carrers, esborra les passejades,
arruixa plors, crits i trets.
Al safareig de Mahnush,
una bombolla esclata
en la flor del gesmiler.
Ella frega i renta fort
per no escoltar el terror
ensordidor del seu cor.
A la casa no hi ha llibres,
ni un telèfon, ni la web.
Més la porta està marcada.
Veus s'hi acosten a la llar,
les lletres ja ploren sang:
¡La mestra ensenya a pensar!
L'àvia gairebé emmudeix,
la mare esclata en un res,
la filla tota es marceix.
Colps de culata al cancell.
Queda buit el safareig.
4. Concert de la migdiada
Dos granotes exemplars,
que anaven molt despistades,
el concert van avançar
de la nit a les vesprades.
La cigala, no debades,
i el grill que escolten raucar
contralts tan ben preparades,
volen ja carrisquejar.
Les primeres el roc-roc
de les notes provocaven.
Els segons el seu ric-ric
amb les ales afinaven.
Envejoses de la festa,
les lluernes s’engalanen
per ballar durant la gesta
al ritme que els altres manen.
Un gripau engelosit
la gola ja disposava
amb eixa veu de complit
amb què Natura el dotava.
Unes puputs que al cel planen
baixen fins a la palestra
i l'entrada ja demanen
en aquella gran orquestra.
La remor d'aquella farra
ben lluny del llac s'escoltava
i en començar la tabarra
la sesta se m'acabava.
____________________________________________
Per acabar, els meus agraïments i els de Gracia Gil, la il·lustradora de Versos com aigua en cistella, amb aquestes paraules:
5. Les amistats fèrtils
La mar va deixant
la bromera i la sal
que solquen les ones
i assaonen la costa.
Com la mar, un espill d'amistats;
la presència, el record o l'oblit;
una mà estesa, uns braços oberts,
la silueta d'un cos transparent.
Com la terra que pren la llavor,
com la saba d'un arbre creixent,
com el traç que dibuixa el pinzell,
un rellotge d'arena latent.
Mai no és tard si es recorren camins,
si la llum, si la vida, si el temps
tornen plens d'il·lusions i records,
d'entusiasme i encontres creixents.
Mai no és tard
per tornar al poema,
mai no és tard
si es manté el sentiment.
6. Brindis
hui el més important
el que ha tingut sentit ple
ha estat la vostra companyia
moltes gràcies a totes i a tots
Gràcia i jo hem pogut notar
el caliu i la confiança
la clau de l'amistat
que
és
la
llum
que resol les nits d'insomni
