dimarts, 1 de març de 2022

Selecció de poemes

En aquesta entrada us deixe els poemes que es van llegir durant la presentació del llibre Versos com aigua en cistella el dijous 28 d'abril de 2022 al Centre Cultural Carmen Valero de Silla. Com us vaig anticipar, no hi he inclòs el poemes que estan al llibre que es presentava.


  

Poemes extrets dels projectes:

 -  La ciutat que mai no dorm

La ciutat sense sostre

La neteja 

- Bestiari

_________________________________________________ 


1. La ciutat que mai no dorm 

Camine lentament, 
sota un cel que es perd 
entre els punts de fuga 
dels edificis de Times Square, 
per carrers de cartons 
on els somriures han quedat 
glaçats de paraules, on les mirades 
han quedat òrfenes de llum, 
on els finals mai no són 

Cerque vivament 
entre els solcs 
que ombregen els rostres, 
en les mans ertes 
pel glaç de l'albada, 
en els peus recoberts 
per sabates esventrades, 
un motiu, un instant, 
el coratge de l'Albert Lory 

Clareja fugaçment, 
el ritme catòdic de les pantalles 
segueix venent fum, 
els missatges televisats 
perpetuen el sopor anodí, 
l'egoisme voraç dels negociants 
irradia un poder que brama 
i passes conscients 
ens imposen un futur 
dissenyat des de Wall Street

 Chaplin, mentrestant, es projecta al cinema!


2. Ucraïna

                        I 

ja no ric 
            només somric 

somric 
            des que els veïns guanyaren la partida 

somric 
            malgrat les runes i la pols 
            malgrat aquesta penúria 

somric 
            perquè m'estime la vida 
            perquè mantinc l'esperança 
            perquè encara estic despert 
            per la rosa mig dormida 

i, si et veig certa alegria 

            somric      somric      somric 

somric amb un tel als ulls 
            amb la gola muda 
            amb un riure amarg 

somric 
            pel guaret dels camps de sang 
            per les pedres del camí 
            pel calcer quasi esventrat 
            per unes mans tremoloses 
            per la consciència i les armes 
            per l'absència i el gran buit 
            per l'armistici i la pau 

somric 

ja no ric com feia un dia 
            que el riure és massa alegria 
                        i el paisatge ens ha canviat 

només somric 
            ric      ric      ric 
                                        ric 
                                        com un grill. 1


                        II 


Quan el llenç del cel es torna negre 
i els gira-sols llueixen el silenci, 
la saba s'asseca sobre la tela 
d'unes espardenyes esventrades 
o en la blanca camisa d'un infant. 

On han quedat les presses, on l'aixovar 
guardat en un calaix, on les imatges 
i els delers del passat ara que robòtics 
cadàvers ocupen el pas de vianants 
i tants desitjos esmerçats ballen 
amb la carn condemnada a l'exili? 

Els coloms missatgers no aporten pau, 
la dalla talla ales i es fa més present, 
la cendra de l'arbre enyora la flor entre runes 
i la por desperta el formigueig d'uns peus freds 
coberts de gemecs i de plors humils. 

On està el poble que contava històries 
i bandejava banderes, on la música 
que omplia cadafals, on les ciutats 
alegres sota la llum solar ara 
quan despatxos i llars són esquelets 
imperfectes de crepuscles absents? 

Joguets de paper sense ossos ni alè 
desperten tremolosos davant dels tancs, 
mirades d'absents deliren l'abraçada del dol 
i els cossos es corsequen sota la pluja 
que exclata entre la ferralla i el foc. 

            ni ric 
                        ni somric   


                        III 


pense Mariúpol 
i aprenc la tristesa 
quan la bilis s'encana 

la guerra acabarà un dia 
els corbs tornaran a fer pinya 
darrere un botí d'almoina 

els voltors tindran preparats 
els camions i el ciment 
per fer de nou negoci 

l'anciana que rentava 
la roba dels soldats 
es preguntarà on són els fills 

grues esclaves aterraran 
sobre el paisatge inhòspit 
somovent el demà 

milers de vídues prenyades 
mentre el ventre els creix llençaran 
flors al vent on descansa la mort 

els dimonis i els fantasmes esclaus 
dels camions passejaran a ple sol 
futures avingudes amb grillons 

la jove guerrillera lluirà la metralla 
com medalla d'arena que arrapa 
la ferida i perfora la pell 

parcs, escoles i hospitals 
lamentaran l'absència dels esperits 
contens que passejaven la nit 

orfes de tantes pèrdues 
infants presoners de ràbia 
esperaran llurs herois un temps 

i mentre aus rapinyaires vigilants 
perseguiran nova riquesa 
a costa dels humans 

sent l'ombra d'Alep 
que retorna sens força 
trista com un grill 

            ni ric 
                        ni somric 

 _______________________________________________________

1. ric com un grill Frase feta que significa 'pobre de solemnitat'



3. El safareig 


Tremola l'aigua clara 
i el rostre s'hi reflecteix 
en les bufes de sabó. 

Unes mans ertes freguen. 
Renten taques oblidades 
en un burka presoner. 

Un vell dolor corre places 
i carrers, esborra les passejades, 
arruixa plors, crits i trets. 

Al safareig de Mahnush, 
una bombolla esclata 
en la flor del gesmiler. 

Ella frega i renta fort 
per no escoltar el terror 
ensordidor del seu cor. 

A la casa no hi ha llibres, 
ni un telèfon, ni la web. 
 Més la porta està marcada. 

Veus s'hi acosten a la llar, 
 les lletres ja ploren sang: 
            ¡La mestra ensenya a pensar! 

L'àvia gairebé emmudeix, 
la mare esclata en un res, 
la filla tota es marceix. 

Colps de culata al cancell. 

Queda buit el safareig.


4. Concert de la migdiada 


Dos granotes exemplars, 
que anaven molt despistades, 
el concert van avançar 
de la nit a les vesprades. 

La cigala, no debades, 
i el grill que escolten raucar 
contralts tan ben preparades, 
 volen ja carrisquejar. 

Les primeres el roc-roc 
de les notes provocaven. 
Els segons el seu ric-ric 
amb les ales afinaven. 

Envejoses de la festa, 
les lluernes s’engalanen 
per ballar durant la gesta 
al ritme que els altres manen. 

Un gripau engelosit 
la gola ja disposava 
amb eixa veu de complit 
amb què Natura el dotava. 

Unes puputs que al cel planen 
baixen fins a la palestra 
i l'entrada ja demanen 
en aquella gran orquestra. 

La remor d'aquella farra 
ben lluny del llac s'escoltava 
i en començar la tabarra 
la sesta se m'acabava.  


____________________________________________


Per acabar, els meus agraïments i els de Gracia Gil, la il·lustradora de Versos com aigua en cistella, amb aquestes paraules:


5. Les amistats fèrtils 


La mar va deixant 
la bromera i la sal 
que solquen les ones 
i assaonen la costa. 

Com la mar, un espill d'amistats; 
la presència, el record o l'oblit; 
una mà estesa, uns braços oberts, 
la silueta d'un cos transparent. 

Com la terra que pren la llavor, 
com la saba d'un arbre creixent, 
com el traç que dibuixa el pinzell, 
un rellotge d'arena latent. 

Mai no és tard si es recorren camins, 
si la llum, si la vida, si el temps 
tornen plens d'il·lusions i records, 
d'entusiasme i encontres creixents. 

Mai no és tard 
per tornar al poema, 
mai no és tard 
si es manté el sentiment.


6. Brindis


hui el més important 
el que ha tingut sentit ple 
ha estat la vostra companyia 
moltes gràcies a totes i a tots 
Gràcia i jo hem pogut notar 
el caliu i la confiança 
la clau de l'amistat 
que 
 és 
 la 
 llum 
que resol les nits d'insomni
 














divendres, 25 de febrer de 2022

La desraó de les guerres



La desraó

Com la Lluna, 
                       que no és pruna 
quan va vestida de dol 
i s'amaga entre les branques, 
rere un núvol o un cresol, 

sota el foc d'un gran tirà 
sagna un nou poble oprimit 
ocult als budells d'un metro 
que ara és cau i no camí. 

Gran sàtrapa i carronyer, 
a la cerca d'un tresor,
Putin actua vilment 
sobre la terra veïna, 

destruint els béns i vides
depredador, opressor 
que desplega l'armament 
des d'un despatx presoner. 

I Occident, què fa Occident? 
Potser es pensa el present
però oblida Afganistan...
i tantes zones callades.

Tantes guerres oblidades,
tantes dones maltractades,
tantes vides oprimides   
mentre es perden béns i vides. 


Fotografia modificada amb el lema de 'NO A LA GUERRA'

diumenge, 19 de desembre de 2021

Vocabulari: Viu el Nadal en valencià




Títol: Viu el Nadal en valencià
Disseny, il·lustració i realització: Neus Pla i Toldrà (2012) 
Música: «El desembre congelat» (adaptació d'un tema de la Locomotora Negra, del disc Round Christmas, amb arranjaments de Ricard Gili) 
A proposta de: Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València 
Amb la col·laboració de: Escola d'Art i Superior de Disseny de València 
Enregistrat a: Berca Televisió
Llicència: Llicència Creative Commons 
Reconeixement (es permet la reutilització) 

Adreça web: https://youtu.be/8q8AqTG5C2k 
www.dival.es/va/normalitzacio www.facebook.com/ValenciaALaDipu 

dimecres, 17 de novembre de 2021

La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó


La nova producció de l'IVC, Júlia, es basa en  la novel·la de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. L'obra estarà en cartell al Teatre Principal de València des del proper divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. 

La novel·la centra el seu argument en l'ascensió de classe social d'una de les obreres, Júlia, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, la converteix en una possessió més del patró; ser la dona de l'amo és un esdeveniment que l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat. 

diumenge, 31 d’octubre de 2021

'Darrer diumenge d'octubre'


Tal dia com el d'ahir, 
ja fa molts anys, infantava 
una dona oriolana 
en lloc humil i de camp. 

Era l'hora d'un poeta
que les cabres pasturava, 
que lluitava junt al poble, 
i malalt i pres finava. 



Anit es lliuraren premis 
de lletres com cada anyada. 
l'Octubre, pels cinquanta, 
la muixeranga és sonada!



Les sagetes del rellotge 
han vist l'hora retardada 
perquè al sol no s'ajustava 
ni als preus d'una llum tan cara.



Al Puig, hui, ressonen càntics; 
gent amb la cara ben alta
i parlaments d'esperança
fa la festa desitjada. 

Com Al Tall ens recordava 
“el camí ja és ben sabut” 
a l'alba de matinada 
i al crespuscle de vesprada,. 



Tal dia com el de hui, 
la Carme Alborch ja plorava; 
presagiava una gran veu, 
compromesa i valorada. 




en la festa de Tots sants! 
que costums vindran de fora
i els de casa remouran. 


Demà, dia de Tots Sants
cal recordar els difunts. 
Les ànimes volen llum
i unes minetes tindran.

dissabte, 25 de setembre de 2021

Fenòmens naturals



 La marjal lluïa un mant daurat d'espigues, prolongació del lluent. La terra retornava l'esforç d'un any de llaurança; la torna, els quilos d'arròs. La collita estava a punt. 

 Com cada any per estes dates, la camisa no tocava el coll d'alguns llauradors, sempre pendents de l'oratge. El mes de setembre havia jugat a ser octubre (pluja abundant i descontrolada, vesprades humides, nits d'arruixades intermitents...), però ja tocava a la fi. No obstant això, caldria atendre als Sants de la Pedra?

 A migdia, una llum groguenca presidí horts i carrers allà on els fanals encara lluïen apagats. A l'hora del berenar, s’hi covava una negror perillosa que feia imprudents la faena a l'horta o la marjal, les passejades dels veïns, el vermut a les terrasses dels bars o els jocs al carrer. La nuvolada amenaçava pedra i els trons secs eren la partitura d'un cel que s'esgarrava amb el so de les trompetes de nous àngels caiguts que avisaven uns llauradors que seguien patint preus baixos, competència estrangera desmesurada mitjançant la venda de productes a les grans superfícies, i la temor pel destí dels guanys del seu treball.


Cent llamps escopien llum sobre l'orbe i dibuixaven branques despullades, com arbres desfullats en plena tardor. Abdó i Senén degueren gaudir contemplant l'espectacle celest; potser no els havien pregat prou i la pedra malmeté els guanys dels esperançats treballadors una vegada més. 


NOTA: Fotos de la pedregada a Silla, la vesprada del dissabte 25 de setembre de 2021 (Enllaç al vídeo que m'envià un amic).