dimecres, 17 de novembre de 2021

La novel·la puja a l'escenari: 'Júlia' d' Isabel-Clara Simó


La nova producció de l'IVC, Júlia, es basa en  la novel·la de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. L'obra estarà en cartell al Teatre Principal de València des del proper divendres 19 fins al diumenge 28 de novembre. 

La novel·la centra el seu argument en l'ascensió de classe social d'una de les obreres, Júlia, en plena Revolució del Petroli a l'Alcoi del 1873. Isabel-clara Simó fa un retrat del món industrial alcoià i de les condicions laborals de la classe obrera cru i verosímil. El pas d'obrera a senyora de la casa, per a Júlia, la converteix en una possessió més del patró; ser la dona de l'amo és un esdeveniment que l'obligarà a sobreviure gràcies a la seua intel·ligència i tenacitat. 

diumenge, 31 d’octubre de 2021

'Darrer diumenge d'octubre'


Tal dia com el d'ahir, 
ja fa molts anys, infantava 
una dona oriolana 
en lloc humil i de camp. 

Era l'hora d'un poeta
que les cabres pasturava, 
que lluitava junt al poble, 
i malalt i pres finava. 



Anit es lliuraren premis 
de lletres com cada anyada. 
l'Octubre, pels cinquanta, 
la muixeranga és sonada!



Les sagetes del rellotge 
han vist l'hora retardada 
perquè al sol no s'ajustava 
ni als preus d'una llum tan cara.



Al Puig, hui, ressonen càntics; 
gent amb la cara ben alta
i parlaments d'esperança
fa la festa desitjada. 

Com Al Tall ens recordava 
“el camí ja és ben sabut” 
a l'alba de matinada 
i al crespuscle de vesprada,. 



Tal dia com el de hui, 
la Carme Alborch ja plorava; 
presagiava una gran veu, 
compromesa i valorada. 




en la festa de Tots sants! 
que costums vindran de fora
i els de casa remouran. 


Demà, dia de Tots Sants
cal recordar els difunts. 
Les ànimes volen llum
i unes minetes tindran.

dissabte, 25 de setembre de 2021

Fenòmens naturals



 La marjal lluïa un mant daurat d'espigues, prolongació del lluent. La terra retornava l'esforç d'un any de llaurança; la torna, els quilos d'arròs. La collita estava a punt. 

 Com cada any per estes dates, la camisa no tocava el coll d'alguns llauradors, sempre pendents de l'oratge. El mes de setembre havia jugat a ser octubre (pluja abundant i descontrolada, vesprades humides, nits d'arruixades intermitents...), però ja tocava a la fi. No obstant això, caldria atendre als Sants de la Pedra?

 A migdia, una llum groguenca presidí horts i carrers allà on els fanals encara lluïen apagats. A l'hora del berenar, s’hi covava una negror perillosa que feia imprudents la faena a l'horta o la marjal, les passejades dels veïns, el vermut a les terrasses dels bars o els jocs al carrer. La nuvolada amenaçava pedra i els trons secs eren la partitura d'un cel que s'esgarrava amb el so de les trompetes de nous àngels caiguts que avisaven uns llauradors que seguien patint preus baixos, competència estrangera desmesurada mitjançant la venda de productes a les grans superfícies, i la temor pel destí dels guanys del seu treball.


Cent llamps escopien llum sobre l'orbe i dibuixaven branques despullades, com arbres desfullats en plena tardor. Abdó i Senén degueren gaudir contemplant l'espectacle celest; potser no els havien pregat prou i la pedra malmeté els guanys dels esperançats treballadors una vegada més. 


NOTA: Fotos de la pedregada a Silla, la vesprada del dissabte 25 de setembre de 2021 (Enllaç al vídeo que m'envià un amic).

dimarts, 21 de setembre de 2021

En el dia mundial de l'alzhéimer, "Cap de pardalet"

 Cap de pardalet 

 Com l'arbre que perd, a poc a poc, les fulles, oblide cada full que forma la senda de la vida. Tot s'entrecreua per viaranys i camins: cares, llocs, objectes que van i tornen. Tot canvia de sobte i crea gran confusió mentre es perd la memòria de noms i records. 

Malgrat tot, res no m'és indiferent; tot m'importa d'alguna manera intensament. 

Em corseca saber cada dia que no hi són les persones estimades, la família on vaig nàixer, la que vaig formar després, la que crearen els fills. De vegades, quan venen visites, pense que són ells, però no els reconec i dissimule perquè són gent amable amb mi que, en algun moment, es fa familiar. Mes, ai! Qui són aquestes criatures que em generen un esclat d'un temps passat en una memòria debilitada? 

De vegades venen i em mostren fotografies que han esdevingut col·leccions de cromos d'un àlbum on no reconec ningú. Ni la meua imatge d'infant, ni l'adolescent que en vaig ser, ni, encara molt menys, l'adult que em portà fins la vellesa i em deixà sol, ací on sóc ara mateix, amb les mans tremoloses, buides, i el cap de pardalet. 

Vull anar a ma casa, els dic. Però sempre em contesten que esta és ma casa. Serà del tot cert o és només un complit? Ja dubte de tot! 

El temps, ací, és com una llosa que suma pes cada vegada que el sol entra de nou pel finestral. I tot és per mi com morir en vida un poc abans dels crepuscles; o un poc més tard de l'albada! 

Algunes nits tinc la sensació que sóc un xiquet de bolquers i que voldria retornar al punt de naixença on tot era borrós encara, però tenia futur. Aquell contacte de la pell materna i la seua llet esdevenia afecte i despertava tots els sentits a poc a poc; creava lligams molt forts, llaços que es formaven; encara que llavors no comprenguera res. Ni hui tampoc!



dijous, 2 de setembre de 2021

XII Festa Estellés



Com en anys anteriors, Josep Lozano i Àlan Greus ens animen a participar i fer festa per homenatjar el poeta Vicent Andrés Estellés
Aquest és el seu escrit de convit:

2 de setembre de 2021 

 XII Festa Estellés 

 Estimats amigues i amics: 

 Com que pensem que enguany, una vegada més, la pandèmia del Convid-19 pot entrebancar la celebració de la XII Festa Estellés en alguns pobles o ciutats, us suggerim de nou que el 4 de setembre, dia de l'aniversari del naixement del poeta de Burjassot, tal com ja férem l'any passat i per tal de mantindre la tradició de la Festa, pugeu a les xarxes socials un poema sencer o, si més no, una estrofa d'algun poema seu que us agrade i que l'etiqueteu amb el hashtag #FestaEstellés2021.

 El nostre poeta i la nostra llengua i cultura s'ho mereixen. 

 Tot i això, si decidíreu convocar el sopar en algun lloc, podeu fer-nos arribar el cartell a les adreces de sempre. El penjarem a https://festaestelles.blogspot.com

 Tot i esperant temps millors, una forta abraçada, 

 Josep Lozano i Àlan Greus

dilluns, 16 d’agost de 2021

Què han fet les potències occidentals perquè res no canvie?

On està l'Europa de les missions humanitàries que diu protegir els drets dels pobles i de les persones?

   Plore per l'Afganistan i la seua regressió política, cultural i social que afecta de forma plena tota la seua població; en especial, a xiquetes i a dones fins a la seua desaparició per clausura domiciliària. Només pel fet de ser dones passen a ser objectes de propietat del varó que els impedeix qualsevol acte o moviment fora de la llar si no van acompanyades d'un home de la família (pare, germà o marit). 

   Aquest muntatge fotogràfic, tret de l'Instagram de Cultura Inquieta, de la fotògrafa yemení Boushra Almutawakel ens fa reflexionar sobre las condicions de vida de la dona en els contextos on s'imposa el fanatisme religiós. El seu treball posa en rellevància la fortalesa i coratge de les dones de l'Orient Mitjà. 

   Imatge: “Mother, Daughter, Doll”, de la seua sèrie "The Hijab Series", 2010.
_____________________

Des d'occident

Al voltant teu 
passen tantes coses 
que 
et reclamen l’atenció 
et distreuen la faena, 
et trasbalsen, t'ennueguen, 
et canvien l’humor, 
et distorsionen els plans, 
i, totes juntes, 
NO 
tenen cap importància 
SI
penses Afganistan, 
penses les dones afganeses 
penses un poble oprimit.

FJLS
_____________________

   De nou, a l'Afganistan, cavalquen els genets del terror que tot ho esborren amb la força de les armes, sota l'excusa d'una llei tan antiga com la crueltat que imposa. A les dones només els queden les veus callades del silenci sobre els papers clandestins.
 
   Una mostra. L'any 2012, Edicions 96 va publicar un recull de 9 poemes* de l'afganesa Nadià Anjoman, assassinada a colps el 2005, en ple règim talibà. La poesia fou la seua llibertat.     
           (* Les versions al català són de Josep Vicent Cabrera). 

    El comentari de Maria Josep Escrivà, publicat a Burrera comprimida S. A, us donarà claredat sobre Jo que no he valgut els budells d'un gos, de la seua autora i del projecte que posà en marxa Pepa Espasa. Potser és un moment per remoure consciències de nou i recuperar un projecte del 2011 en aquest moment tan cru per al poble afganès.   

 Escolteu un fragment: https://youtu.be/COgWZFZmfJE  i consulteu la proposta de Pepa Espasa Un cant a l'esperança

dimecres, 28 de juliol de 2021

Ruta Estellés a València

 


 La CAPPEPV–València per la Llengua organitza rutes literàries i culturals en les quals es reviu l'obra de Vicent Andrés Estellés en llocs emblemàtics relacionats amb la vida i obra de l'autor. 

 Isabel Anyó, néta del poeta, guiarà les persones que hi assistisquen pels monuments del patrimoni històric de València; mentre, Vicent Camps recitarà fragments dels poemes de l'autor valencià. 

Si el grup fora major de 25 persones, es desdoblaria

 Si vols participar d'aquesta activitat gratuïta per al públic en general, hauràs d'inscriure't abans del 6 de setembre de 2021 mitjançant el formulari web fent clic ací. Si ets un institut i estàs interessat en fer les rutes al teu centre escolar, fes la teua sol·licitud ací.