dijous, 14 de setembre de 2023

Canvi de vent


Córrer món i descobrir horitzons. 

A la porta de l'alqueria es pren el sol, 
s'enraona, es fan projectes, tallen creïlles, 
pelen fesols que hauran de grillar. 

 Al davant, alineats cavallons esperen. 

A ritme de saó, 
                          la terra tova actua amb paciència.

Hòmens i dones celebren cada producte; 
coneixen ses forces i esperen collita i guanys 
com el primer raig de sol amb què naix el dia. 


Mentrestant, 
creixen atrafegats edificis com rovellons; 
naus i despatxos marquen futur; 
a colps de semàfor transiten vianants somnolents 
que somien amb vacances pagades;
aparells electrònics es carreguen la imaginació 
i avions supersònics viatgen de la natura al cor
quan la ciutat avança calladament i dropa. 


Qui mou el vent? 
                            Qui transforma el futur? 
                                                                    Qui millora el present?


dilluns, 4 de setembre de 2023

Oblits

 Oblits

"Poseu-me les ulleres" 
Vicent Andrés Estellés 
El gran foc dels garbons, 1975


He deixat les ulleres enlloc. 
A la cuina, he pensat què hi buscava.

M'he calfat una tisana;
he buscat la mel al rebost i a l'aparador.
També al frigorífic. En veure la llum,
m'he preguntat què hi buscava. 

Un incisiu avís d'entrada de WhatsApp m'ha fet tornar al menjador.
M'he assegut atabalat -ho confesse- davant l'allau rebuda.

M'he mirat, de lluny estant, un llibre que descansava sobre la taula.
El punt de lectura no era meu i això em picava la curiositat. 

M'he alçat de la butaca, he obert la pàgina marcada, he remirat.
La vista atrapava boires i algun clar.

He jugat amb la distància de les línies boiroses
fins que, de nou entrebancat, he tornat a l'estudi a buscar la paraula. 
Un enllaç m'ha portat a un altre i m'he preguntat què hi buscava.

La bufeta m'ha recordat la necessitat peremptòria de buidar 
i, sobre la cisterna, he vist alleugerit les ulleres.

M'he rentat les mans i he tornat a la cuina.
Allà la tisana s'havia gelat. 
He buscat de nou la mel,
com si fora la primera vegada. 

He tornat a pensar què hi volia
i he recordat com d'amarga 
pot ser la fel de la memòria.