diumenge, 1 de novembre de 2020

Cloenda de la Plaça del Llibre amb Eva Dénia i Merxe Martínez. Espectaculars!




La veu d'Eva Dénia i les lletres de les seues cançons ens diuen molt de la personalitat i la sensibilitat d'una compositora que es mereix més gran reconeixement.

Amb una selecció acurada de cançons d'alguns dels seus discos, Eva Dénia ha posat música i cor a la cloenda de la 8a. Plaça del Llibre de València. Ha estat un acte entranyable, pròxim, en què, acompanyada per la violoncel·lista Merxe Martínez, ha fet un breu repàs al seu repertori, una selecció que ens explica les pròpies inquietuds i la formació musical de la cantautora que va des del jazz i la bossanova, fins a la cançó francesa (Moustaki i, especialment, Brassens) o el cant tradicional i la cançó d'arrel valenciana.

La vetllada s'ha fet curta entre cançons com: 'Quan abril era abril' que dóna títol al disc que publicà el 2015; 'El paraigua', versió de "Le parapluie' del seu 'mestre' Georges Brassens; 'Els amics de tristor', basada en un poema de la poetessa Maria Beneyto; 'L'havanera de Vicent', dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés; 'Haití', en record de les víctimes del terratrèmol d'Haiti; 'El carrer és teu', sobre records d'infantesa; o 'Besades de sal', on està ben present la mar i la platja, la Mediterrània.

Les harmonies del violoncel de Merxe i la veu i la guitarra d'Eva han anat teixint, a poc a poc, les notes que han mogut la fibra emocional del públic i creat el caliu apropiat per aquesta nit de tardor. Una vegada més Merxe i Eva ens han demostrat la força de la seua unió en l'escenari. 

_____________________

 En la foto: Maria Josep Poquet presenta els llibres El jove Enric Valor. Una vida de novel·la de Francesc Gisbert  i La cançó del mag Merlí d'Ivan Carbonell (Ed. Bromera)

Enhorabona als organitzadors per una activitat imprescindible en la difusió de la nostra cultura i la nostra llengua i per la seguretat i la tranquil·litat que, en aquests temps de pandèmia, transmet el muntatge d'aquesta Plaça del Llibre.

Sempre en el record

Nit d’ànimes

No estimo 
res més, excepte l'ombra 
viatgera d'un núvol. 
El lent record 
dels dies 
que són passats per sempre.

Salvador Espriu Cementiri de Sinera




No buscaré les despulles

vora la tanca del cementiri,

allà on només trobaria el buit,

la cendra i l’ossada.

 

Us mantindré ben vius

en la memòria, cada dia,

quan us salude en entrar a casa

o en començar la faena.

 

Sempre hi haurà present

un consell en cada lluita,

un com ho faríeu

un què en pensaríeu.

 

He aprés a trobar-vos

cada moment en que despunta l’alba,

en l’instant en que acaba la llum,

amb cada paraula que us aprenguí.

 

I si mire a la terra,

quan l’aigua canta

entre els marges,

quan l’aire es respira net,


quan la figuera fa ombra

i al saquet hi ha bon pa,

quan els llençols em bressolen

quan el paisatge m’ho da.

 

No em cal contemplar

la fredor de la pedra

que llueix en silenci

tots els noms familiars.


No em calen horaris,

ni distàncies, ni murs

sé de la vostra força

de la història i avant!


De "El silenci retrobat"