dijous, 21 de març de 2019

En el dia de la poesia



La ciutat que mai no dorm 


Camine, lentament,
pels carrers de cartons
allunyats de Times Square
on els somriures
han quedat glaçats de paraules,
on les mirades
han quedat òrfenes de llum,
on els finals
no són com
It's a Wonderful Life.

Cerque, vivament,
entre els solcs
que ombregen els rostres,
en les mans ertes
pel glaç de l’albada,
en els peus recoberts
per sabates esventrades,
un motiu, un instant,
el coratge de l’Albert Lory
de This Land is Mine.

Clareja, mentrestant,
el ritme catòdic de les pantalles
que ens venen fum,
els missatges televisats
que perpetuen el glaç anodí,
l’egoisme voraç dels negociants
que irradien la brama del poder,
les passes inconscients
que ens porten un futur
dissenyat des de Wall Street.

 De El silenci retrobat (A Nova York estant, estiu del 2005)

dilluns, 18 de març de 2019

'La Pau' d'Aristòfanes a la plaça de l'Ajuntament

Entenc les falles com una manifestació artística de primer ordre perquè també inclou la crítica divertida però constructiva; per això m'agraden, especialment, les falles alternatives o les innovadores que inclouen els temes socials i suggereixen la reflexió de l'espectador. Ja no em diverteixen aquelles altres que basen la crítica en la banalitat i en la involució.

És per això que vull comentar dos aspectes que aquests dies m'han cridat l'atenció.

En primer lloc, com els dies de festa i les nits de descontrol ens mostren una certa falta de civisme en una part de la població.
La darrera setmana hem vist per València al personal de neteja amb pala, granera i carret que no donaven coll a fer desaparèixer, de voreres i calçades, les muntanyes de fem que generaven els vianants. Semblaven invisibles, com si el seu treball no fora important i no meresquera cap reconeixement. Potser caldrà repassar que les regles del civisme més elemental haurien d'estar basades en la col·laboració i, per tant, molt allunyades de tirar per terra papers, restes de menjar o llaunes de beguda. Per no dir com és d'indignant veure persones bevent i, si és de vidre, trencant la botella buida amb un llançament a l'aire perquè, en caure a terra, el cristall acabe fet mil bocins.
Alguna cosa no funciona si només entenem la diversió com deixadesa de les normes de comportament profitoses per a les comunitats on vivim o a on viatgem.

En segon lloc, com de 'penosa' és l'actitud de certa classe política i dels mitjans de comunicació que els fan la cort!
Cada dia, llegim, escoltem o veiem a la televisió un espectacle polític maldestre i poc constructiu que va a la caça desesperada del vot. Sorprèn encara més l'immobilisme general de la dreta que ara esdevé una guerra per aconseguir completar llistes per a les Generals i les Autonòmiques canviant-se cromos o fitxant certes persones que sembla continuen encara a la caverna i pretenen que tots hi retornem amb ells.
Alguns d'aquests personatges es pensen que tenen la veritat més absoluta i intenten imposar-la a la resta de la ciutadania; en general, pretenen impulsar un retrocés major que el que ja ha generat la crisi, basat en la por: "retallats els salaris, ara retallem les llibertats!".
La pobresa del seu argumentari és tan gran que, quan s'analitza, es veu que està basat només en la mentida, la desqualificació de l'adversari i la defensa d'una economia neolliberal que només afavoreix als qui tenen molt i deixa fora dels beneficis als qui han patit la crisi fortament.
Potser no tenen en compte que la lluita de la societat, i de les dones especialment, continua per aconseguir que siguem millors persones i que gaudim de majors guanys democràtics.

Per concloure, només se m'ocorre emular el títol de la falla de la plaça de l'Ajuntament o recordar-vos el d'una obra d'Aristòfanes titulada La pau (retorna a Atenes). Rodolf Sirera en va fer una versió que mereix la pena llegir per diversió i per recordar que, a hores d'ara, també cal fer una bona neteja de la  "merda" que veiem sempre que hi ha descontrol en una festa, ja siga de caràcter popular o la prèvia a unes votacions democràtiques.

I la millor higiene que se m'ocorre, a un mes d'eleccions, és anar a votar i no permetre la involució. fer valer els nostres drets amb el vot ben pensat!