Bon viatge, guerrers del dia a dia

"Que el camí siga llarg"

Konstantí Kavafis Viatge a Ítaca

                                     Il·lustració transformada: Original

Que la ciència progresse amb consciència, que la justícia es traga la bena, que l'economia llaure en favor de tots els humans, que la política compense els desequilibris socials i promoga la pau, que la tecnologia no deixe enrere hòmens i dones, que la riquesa estiga ben repartida, que l'agricultura siga sostenible, que el futur sempre siga millor per al planeta i els qui l'habitem, que la premsa no alimente mai els trolls, que l'educació i l'escola creen pensament crític...

Seguim el teatre, el cinema, la música, la dansa o la literatura
Amb passió i sentit de l'humor. Perquè la cultura i
L'amistat no s'acaben quan hi ha voluntat.
Una bona abraçada i
També per tu i per als teus un bon any 2021! 

Lluís Llach

Josep María Pou 

Hi ha tants dies de Nadal com formes de malviure'l

 Un Nadal ben mascarat! 

 

  

 L’estrella marcava el cim; 

l’arbre, de geometries 

diverses, il·luminava 

amb coloraines nocturnes 

una entrada al vell portal. 

 L’edifici sense portes 

 s’obria de ple al mestral 

que lluitava amb el llebeig 

per restar-hi son caliu 

i abocar-hi el fred hivern.  

 En entrar dins del mercat 

dos matalafs, quatre mantes, 

 tres llençols, sis cobertors, 

 una jaqueta de pana, 

deu barrets i set cartrons. 

 Per evitar tant de fred, 

que del terra ja els pujava, 

lluny de brases i de foc, 

uns cossos prims s’arropien 

com ovelles i pastor. 

 Transitaven pel passatge, 

ben vestits, panxacontents: 

dos banquers, quatre senyores, 

tres iaios amb els sis nets 

i un adolescent distret. 

 Hi havia toc de queda! 

Uns pensaven en la llar, 

en torrons, licors, regals... 

Altres, per no passar fred, 

 un cartró de vi de quart.

"A Nadal, un pas de pardal"

Amb aquest refrany fem referència al fenomen que podem observar al respecte dels minuts de sol que el dia guanya a la nit durant el solstici d’hivern (a partir del 21 de desembre). Nadal és època de celebracions, de betlem i arbres il·luminats, de vacances escolars; per això hem volgut reunir ací també les paraules que ens són més pròpies respecte a la festa.

La influència del castellà en el nom de les festes que s’aproximen és tanta com la de la tradició anglosaxona que ens ha portat al Santa Claus o al Pare Noel. Amb aquest apunt només pretenem refrescar una memòria que encara està viva en els vostres pares i que, alguns de vosaltres, ja intenteu, inconscientment, canviar per traduccions literals dels noms castellans. Anem per faena!

Les festes comencen normalment, per als escolars i els professors, el dia del sorteig de la grossa de Nadal, una manera com altra que milers de persones puguem sentir-nos tan contents com els afortunats de la loteria.

La nit del 24 de desembre celebrem la nit de Nadal i el dia 25, el dia de Nadal. Aquest últim és un dia familiar per als xiquets i xiquetes valencians, que solen visitar els parents, perquè els donen les estrenes que, després, podran gastar en qualsevol fira o per comprar llepolies.

En alguns llocs se celebra el segon dia de Nadal o festivitat de Sant Esteve i, dos dies més tard, el 28, el dia dels Innocents. Aquesta és una celebració catòlica que recorda la persecució del rei Herodes i la matança de milers de xiquets; l'església en difongué, com tants d'altres, aquest martiri en que, segons el Nou Testament, patiren els infants; però el seny o trellat popular li pegà la volta i convertí el dia en una jornada de bromes i diversió. Els mitjans de comunicació solen incorporar una notícia trampa amb la qual ens gasten la broma als "innocents" lectors, radiooients o teleespectadors; els xiquets prefereixen retallar figures en el paper del diari i penjar-les en l'esquena d'algun amic o familiar.

El mateix que heu pogut observar que passava per nomenar les celebracions del Nadal es torna a repetir per tancar l'any. La nit de Cap d'Any permet a les famílies o grups d'amics reunir-se a sopar per celebrar l'arribada del nou any i desitjar-se felicitat i èxits. Aprofitem les campanades per menjar-nos el raïm de Cap d'Any (12 granets, segons la tradició, un per cada campanada que tanca l’any). La nit dóna pas al dia de Cap d’Any. Tothom descansa, si pot, fins migdia perquè la vetlla ha estat més llarga que de costum.

Els més menuts esperen la Cavalcada que se celebra la nit de Reis. És costum que al matí del dia de Reis els xiquets i xiquetes s'alcen per veure els joguets que els han portat uns patges imperials o, segons resa la tradició, els mateixos  tres Reis d'Orient (els mags Melcior, Gaspar i Baltasar) en record, com podem llegir també al Nou Testament, de l'ofrena de regals (or, encens i mirra) que feren a Jesucrist quan estava al portal de Betlem.

Com haureu observat, hem escrit amb majúscula la inicial de tots els substantius i adjectius que formen part de les festivitats cíviques, religioses o polítiques i també la inicial dels noms propis referits als personatges del cicle nadalenc.

Vídeo de la cançó "Esta nit és bona nit", cantada pel cor de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2009. El país)

Cloenda de la Plaça del Llibre amb Eva Dénia i Merxe Martínez. Espectaculars!

La veu d'Eva Dénia i les lletres de les seues cançons ens diuen molt de la personalitat i la sensibilitat d'una compositora que es mereix més gran reconeixement.

Amb una selecció acurada de cançons d'alguns dels seus discos, Eva Dénia ha posat música i cor a la cloenda de la 8a. Plaça del Llibre de València. Ha estat un acte entranyable, pròxim, en què, acompanyada per la violoncel·lista Merxe Martínez, ha fet un breu repàs al seu repertori, una selecció que ens explica les pròpies inquietuds i la formació musical de la cantautora que va des del jazz i la bossanova, fins a la cançó francesa (Moustaki i, especialment, Brassens) o el cant tradicional i la cançó d'arrel valenciana.

La vetllada s'ha fet curta entre cançons com: 'Quan abril era abril' que dóna títol al disc que publicà el 2015; 'El paraigua', versió de "Le parapluie' del seu 'mestre' Georges Brassens; 'Els amics de tristor', basada en un poema de la poetessa Maria Beneyto; 'L'havanera de Vicent', dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés; 'Haití', en record de les víctimes del terratrèmol d'Haiti; 'El carrer és teu', sobre records d'infantesa; o 'Besades de sal', on està ben present la mar i la platja, la Mediterrània.

Les harmonies del violoncel de Merxe i la veu i la guitarra d'Eva han anat teixint, a poc a poc, les notes que han mogut la fibra emocional del públic i creat el caliu apropiat per aquesta nit de tardor. Una vegada més Merxe i Eva ens han demostrat la força de la seua unió en l'escenari. 

_____________________

 En la foto: Maria Josep Poquet presenta els llibres El jove Enric Valor. Una vida de novel·la de Francesc Gisbert  i La cançó del mag Merlí d'Ivan Carbonell (Ed. Bromera)

Enhorabona als organitzadors per una activitat imprescindible en la difusió de la nostra cultura i la nostra llengua i per la seguretat i la tranquil·litat que, en aquests temps de pandèmia, transmet el muntatge d'aquesta Plaça del Llibre.

Sempre en el record

Nit d’ànimes

No estimo 

res més, excepte l'ombra 

viatgera d'un núvol. 

El lent record 

dels dies 

que són passats per sempre.

Salvador Espriu Cementiri de Sinera

No buscaré les despulles

vora la tanca del cementiri,

allà on només trobaria el buit,

la cendra i l’ossada.

 

Us mantindré ben vius

en la memòria, cada dia,

quan us salude en entrar a casa

o en començar la faena.

 

Sempre hi haurà present

un consell en cada lluita,

un com ho faríeu

un què en pensaríeu.

 

He aprés a trobar-vos

cada moment en que despunta l’alba,

en l’instant en que acaba la llum,

amb cada paraula que us aprenguí.

 

I si mire a la terra,

quan l’aigua canta

entre els marges,

quan l’aire es respira net,

quan la figuera fa ombra

i al saquet hi ha bon pa,

quan els llençols em bressolen

quan el paisatge m’ho da.

 

No em cal contemplar

la fredor de la pedra

que llueix en silenci

tots els noms familiars.

No em calen horaris,

ni distàncies, ni murs

sé de la vostra força

de la història i avant!

De "El silenci retrobat"

Feliç Diada del 9 d'Octubre

“Quan ja no et conega no deixes de reconéixer-me”

Un dia com el de hui, en què hom celebra el 'Dia Mundial de l'Alzheimer', sempre em ve al cap la bonhomia del meu pare... Ho he contat en més d'una ocasió i el darrer anunci d'aquest apunt em recorda molt bé la paciència que calia tenir i com era de pacient ell davant dels renecs que podíem fer-li en algun moment de desesperació per no saber portar bé la situació, per no reconéixer els mecanismes de la malaltia: els adults es tornen com xiquets i van perdent memòria. No tot es produeix de colp; un dia, com els arbres a la tardor, van oblidant aspectes de la quotidianitat i les converses més immediates. Finalment, només queda l'estima, els llaços del reconeixement d'un gest, d'una abraçada, de l'afecte que tothom és capaç de valorar quan alguna persona es manifesta sincerament. Si és el vostre cas, si teniu alguna persona a prop que pateix la malaltia, no deixeu de reconéixer-la i mostreu-li el vostre afecte; és la millor medicina. Després que la malaltia acaba amb l'essència de les persones més estimades arriba també la desaparició del recipient, del cos, i aleshores brollen dins teu els bons records, les pel·lícules que vèieu junts, la rialla que en Charlot o Cantinflas li produïen, fins i tot quan ja no hi havia la consciència de ser. Era com si, cada vegada que es reproduïa alguna pel·lícula amb l'aparell de vídeo, fora una estrena per a d'ell.

Apunt publicat anteriorment en LLIMA el 21 de setembre de 2015

#FestaEstellés2020

 Com en anys anteriors, ens ha arribat l'escrit per dinamitzar la "Festa Estellés". Enguany, donades les circumstàncies epidemiològiques i la prudència sanitària necessària, Josep Lozano i Àlan Greus ens recomanen:

 _________________

Alginet, 26 d’agost de 2020

 

Estimats amics i amigues de la Festa Estellés:

  L’any passat, el 2019, celebràrem la desena edició de la Festa Estellés en les poblacions i ciutats següents:

Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alacant, Alaquàs, Alcàntera de Xúquer, Alcàsser, Alcoi, l’Alcúdia, Aldaia, Alfarb, Alginet, Almussafes, Alzira, Antella, Banyoles, Barcelona, Benifairó de la Valldigna, Benimaclet, Benimodo, Benissa, Borriana, Brussel·les, Burjassot, Callosa d’en Sarrià, Castelló de la Ribera, Cocentaina, Corbera, Crevillent, Dénia, Elx, Estivella, el Forcall, Foios, Gandia, Gata de Gorgos, Guadassuar, Guardamar del Segura, Lleida, Llíria, Mataró, Ontinyent, Oliva, Palma, Petrés, Picanya, Pobla de Farnals, Quart de Poblet, Real de Gandia, Riola, Riudoms, Rocafort, la Romana, Sabadell, Salt, Salem, Sant Vicent del Raspeig, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d’Aro, Sedaví, Sella, Talltorta, Tavernes Blanques, Torís, Torrent, València i Villalba dels Arcs. 

 

            Enguany, tanmateix, creiem que, ateses les difícils circumstàncies a què ens ha abocat la pandèmia del coronavirus, la millor opció és suspendre’n la convocatòria.

             Us encoratgem perquè guardeu els vostres ànims i ganes per a poder fer-la l’any vinent i celebrar-la, com així és la nostra esperança, amb plenes condicions de normalitat.

             Cuideu-vos i rebeu una abraçada virtual dels vostres amics.

             Josep Lozano i Àlan Greus 

_________________

Això, no obstant, no significa que renunciem a recordar el poeta i celebrar virtualment la diada del 4 de setembre.

 _________________

ALTERNATIVA A LA FESTA ESTELLÉS 2020

Alginet, 28 d’agost de 2020

Estimades amigues i amics de la Festa Estellés:

En un post d'ahir mateix us comunicàvem que, atesos els condicionants i els perills 

que ha provocat el coronavirus, era aconsellable no celebrar enguany la Festa.

Però un dels organitzadors, Francesc Joan López, de Silla, ens ha proposat una 

magnífica i molt senzilla idea per a celebrar-la.

EL DIA 4 DE SETEMBRE, data de l’aniversari del naixement de VICENT ANDRÉS 

ESTELLÉS, omplirem FACEBOOK, TWITTER o qualsevol altra xarxa social amb 

poemes del POETA DE BURJASSOT. També es poden enviar fotos dels poemes.

A més a més, fóra interessant que en féreu difusió amb l’ús del hashtag 

#FestaEstellés2020 a fi que la iniciativa siga un èxit.

Una forta abraçada virtual.

Josep Lozano i Àlan Greus

_________________

Vinga, aneu preparant el vostre poema per penjar-lo el 4 de setembre a les xarxes socials. 

No us oblideu d'afegir el hashtag #FestaEstellés2020 perquè qualsevol persona 

puga seguir la "Festa".

El proper any tornarem a reunir-nos com en anys anteriors al voltant de la taula i 

commemorarem la Diada com en anys anteriors.

Enric Tàrrega, l'home entusiasta

Reproduïm l'escrit d'ACPV en reconeixement de la tasca feta per Enric Tàrrega, qui ha faltat avui. Algunes persones el reconeixereu per la seua activitat política i social a través d'entitats com la pròpia Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres, el Partit Socialista Valencià o la Societat Coral El Micalet. Defensor de la nostra llengua i cultura, incansable i entusiasta en tot allò que feia. Que la terra li siga lleu. DEP.   València, 1 d'agost de 2020   NOTA DE PREMSA ACPV ORGANITZARÀ UN HOMENATGE AL SOCI, AMIC I PATRIOTA ENRIC TÀRREGA Avui ha faltat qui era un símbol de la persistència del poble valencià Avui ha faltat Enric Tàrrega Andrés, soci d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), bon amic i bona persona, i símbol de la persistència del poble valencià. Nascut a la ciutat de València l’any 1936, va formar part del reduït nucli de valencians que van persistir en la lluita per la dignificació de la llengua catalana en el context més difícil de tots els possibles: el del primer franquisme, l’etapa més dura i feixista de la dictadura. La seua tasca va permetre la supervivència d el valencià i sobretot d’una consciència de país amenaçada de desaparició pel triomf del colp d’estat militar i la imposició d’una duríssima repressió i d’una política de persecució de la nostra llengua i cultura que van imposar la por, el sotmetiment i el silenci. D’aquesta manera, el seu treball va posar les bases del moviment que es va expandir amb la següent generació, als anys seixanta, amb el projecte de modernització del país representat pel fusterianisme. Enric fou soci fundador d’ACPV, i durant els 49 anys de vida de la nostra entitat sempre ens acompanyà amb el seu entusiasme i el seu sentit de l’humor. Va participar en una llarga llista d’iniciatives i campanyes, i era sempre present en tots els actes i convocatòries. Igualment, col·laborà amb moltes altres associacions i organitzacions, sempre de forma generosa i animat pel creixement d’un valencianisme que ell havia vist a punt de desaparèixer, en aquell duríssim primer franquisme. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) entén que la seua tasca mereix el públic reconeixement d’un acte d’homenatge i també de divulgació de la seua figura, com a exemple de continuïtat i persistència en la història del poble valencià.

Acció Cultural del País Valencià - Octubre CCC Carrer de Sant Ferran, 12 - 46001 València - 96 315 77 99

Temps de tardor 

 Sobre el terratzo del sòl fred
caminem passadís amunt
i avall. Tenim un horitzó
clar: l’ampit ras d’una finestra
que ens mostra un carrer buit de gent.

 Sobre un cel grisenc, més enllà,
un raig de llum prima il·lumina
un dels plataners que sovint
ombregen la grisa vorera,
gens transitada, hui banyada.

 Sobre les llambordes del temps
cau una fulla del plataner;
màgica, inerta, com de vidre,
vol descobrir-nos un secret:
aviat tindrem Primavera.


                       Dins El silenci retrobat, escrit a València, un 18 de març de 2020

El missatge de Pepa Guardiola d'enguany

Us deixe el missatge de Pepa Guardiola d'enguany. Com sempre, ens dóna un poc de la seua meravellosa creativitat amb la paraula, la imatge i la música. Al missatge d'enguany es mostra reflexiva, solidària, combativa, reivindicativa, artista, com ella és.

Moltes gràcies Pepa per compartir-lo un any més.

"Benvolgudes i benvolguts, 

 De pressa passen els anys. Ahir saludàvem 2019 i hui ja l'acomiadem. 

La percepció del temps és tan relativa com la sensació de profunditat en la fotografia d'un paisatge, els dits rellisquen sobre la superfície plana de la postal mentre la mirada es perd en el punt de fuga de l'horitzó.

Tres-cents seixanta-cinc dies condensats en un flaix de vivències. Com enganyen els records de les emocions! 

Roda i volta, hem arribat al cap d'any i, seguint el costum que duc amb gust i gana des de 2003, endrece un conte en format de targeta virtual per acomiadar els vells mesos que se'n van i saludar amb bons propòsits els nous que arriben. 

Són moltes les qüestions transcendents que em desperten reflexions a compartir amb vosaltres, la violència, les desigualtats, les injustícies flagrants... 

Enguany la temàtica la tenia apuntada de bestreta, i és que ho acapara tot en el sentit més ampli del concepte i de les conseqüències que en deriven: el canvi climàtic. 

Any rere any, el planeta Terra ens fa sentir amb més contundència la rebel·lia de la natura i ens mostra la femta que generem els humans amb els nostres mal usos i abusos, un cúmul de detritus corrosius que acabaran per destruir-nos si no canviem nosaltres. 

Vos assegure que he cosit un conte virtual, mig pseudo-poema, amb tota la delicadesa possible, perquè no està en el meu ànim acomiadar l'any amb ais! a la gola, però sí amb el cor blanet i receptiu a propiciar mudances personals i socials que beneficien el món on vivim. 

He comptat amb unes imatges fabuloses que ens ajudaran a moure la consciència sobre el que estem perdent, la col.lecció de fotografies submarines "Mare Nostrum" de l'amic Bernat Cardona Bañó, a qui done les gràcies per partida doble, d'una banda que les publique generosament en les xarxes socials i d'altra que haja acceptat que formen el cos del meu muntatge. Agraïsc també les fotografies de Ferran Polo, i la música de Maria Polo i Núria Pineda, col·laboracions imprescindibles per al contingut d'aquest conte de cap d'any, que he titulat "Missatges del Fons Marí". 

Amb el desig que l'any 2020 aprenguem a viure en harmonia amb el Medi Ambient. 

Cuidem el planeta, ens va la vida, ens juguem l’existència!!!"

Els seus blogs:- Entre papers digitals- Lletres de tinta impresa

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

Els tres reis de l'orient

Joan Salvat-Papasseit

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d'estrelles
només l'estrella rua que
en sortir cau al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li merquessin
i l'estrella es fongués enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M'entorno al divagar:
Tres soldadets dels reis - baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.

  Sobre l'autor:
 - Viquipèdia
 - LletrA i una selecció de Poesia.
- Associació d'Escriptors en llengua catalana

_______________________________________

La mestra

Tornàvem a escola; s'havia acabat el Nadal.

 El dia següent als Reis encara teníem vacances i gaudíem dels regals. Aquell era un dia especial. En el millor dels casos, els més afortunats ens desculàvem a jugar com si ja no ens quedara més temps per fer-ho i, en el deliri, arribàvem fins i tot a descobrir de què estaven fets els budells d'aquelles joguines que ens acabaven de regalar, d'aquelles andròmines que ens havien portat amb tant de sacrifici els Mags; els antics joguets quedaven un poc arraconats. Les pastes i pastissos, les llepolies casolanes de l'època, s'havien acabat o estaven a punt d'acabar-se; les mares les dosificaven perquè duraren totes les festes. La roba nova amb que ens havien obsequiat, tornava a la còmoda o a l'armari on esperaria millor ocasió per a ser estrenada. 

 En acabar el dia, l'ordre tornava a la casa i els pocs joguets a les caixes. Es feia de nit i, amb la foscor, ens venia un sentiment estrany: el fantasma de l'obligació i els deures inacabats ens queia a sobre com una pesada llosa. Calia acabar-ho tot i preparar-se la cartera amb els llibres per a l'endemà. No obstant això, en general, aquell no era cap fet traumàtic. El primer dia de classe de l'any es mantenia una certa il·lusió perquè tornàvem a veure els companys, estrenàvem llibreta i estoig o tornàvem a tindre la sort de trobar-nos amb aquella mestra que tant ens agradava...