Ensopits
Hom somiava un cel de blau respecte
on els núvols de tronada s’aclariren;
es pintaven bancs com banderes
on reflectir l’empara de llibertat
sense defugir la llum dels fanals
ni la claror del dia per estimar-se,
per poder ser, per vèncer les pors.
Pel llit del riu, es transitava
entre policies a cavall,
passejadores de gossos,
patinadores atrevides,
corredores anònimes,
transeünts atrafegats,
ciclistes audaces,
i amants eternes
per sendes despreocupades
de prejudicis i descàrregues
puntuals d’adrenalina.
Noves pistes s’il·luminaven
per donar pas a entrenaments
d’eterns aspirants a un pòdium
on no importaven raça, ni gènere.
L’Arcàdia idíl·lica s’endevinava:
felicitat, despreocupació, harmonia
i comunió amb Ceres.
Però els braços de Morfeu s'allarguen
i noves presses cauen en el parany
bel·ligerant de Bel·lona
que recupera el fosc.
Tornen de nou les pors.
Fem-los front!
(València, 29 de maig de 2023)
