Naix el nou dia sobre Hamburg;
el sol saluda la boira lànguidament;
el riu es desperta a poc a poc i retorna
en via que harmonitza ses ribes.
Siluetes polièdriques
exerceixen reclams fantasmagòrics
que pengen d'un fil
surant sobre l'arbreda.
Metàl·liques grues mecàniques
s'amaguen entre boires espeses
que vigilen el vol xarolat dels corbs
o de gavines emplomades de blanc.
Barandats que s'eleven cap al cel
guarden músiques que ressonen al riu;
mentre, el sol els saluda intermitent
o trasllada la llum al gratacel.
El gran riu esdevé llum i camí
que transporta viatgers adinerats
delerosos de goig i distraccions,
de castells de focs artificials.
La ciutat acull la claror de la lluna
i s'adorm impacient, lentament.
