dijous, 14 de setembre de 2023

Canvi de vent


Córrer món i descobrir horitzons. 

A la porta de l'alqueria es pren el sol, 
s'enraona, es fan projectes, tallen creïlles, 
pelen fesols que hauran de grillar. 

 Al davant, alineats cavallons esperen. 

A ritme de saó, 
                          la terra tova actua amb paciència.

Hòmens i dones celebren cada producte; 
coneixen ses forces i esperen collita i guanys 
com el primer raig de sol amb què naix el dia. 


Mentrestant, 
creixen atrafegats edificis com rovellons; 
naus i despatxos marquen futur; 
a colps de semàfor transiten vianants somnolents 
que somien amb vacances pagades;
aparells electrònics es carreguen la imaginació 
i avions supersònics viatgen de la natura al cor
quan la ciutat avança calladament i dropa. 


Qui mou el vent? 
                            Qui transforma el futur? 
                                                                    Qui millora el present?


dilluns, 4 de setembre de 2023

Oblits

 Oblits

"Poseu-me les ulleres" 
Vicent Andrés Estellés 
El gran foc dels garbons, 1975


He deixat les ulleres enlloc. 
A la cuina, he pensat què hi buscava.

M'he calfat una tisana;
he buscat la mel al rebost i a l'aparador.
També al frigorífic. En veure la llum,
m'he preguntat què hi buscava. 

Un incisiu avís d'entrada de WhatsApp m'ha fet tornar al menjador.
M'he assegut atabalat -ho confesse- davant l'allau rebuda.

M'he mirat, de lluny estant, un llibre que descansava sobre la taula.
El punt de lectura no era meu i això em picava la curiositat. 

M'he alçat de la butaca, he obert la pàgina marcada, he remirat.
La vista atrapava boires i algun clar.

He jugat amb la distància de les línies boiroses
fins que, de nou entrebancat, he tornat a l'estudi a buscar la paraula. 
Un enllaç m'ha portat a un altre i m'he preguntat què hi buscava.

La bufeta m'ha recordat la necessitat peremptòria de buidar 
i, sobre la cisterna, he vist alleugerit les ulleres.

M'he rentat les mans i he tornat a la cuina.
Allà la tisana s'havia gelat. 
He buscat de nou la mel,
com si fora la primera vegada. 

He tornat a pensar què hi volia
i he recordat com d'amarga 
pot ser la fel de la memòria.







dijous, 24 d’agost de 2023

Camins d'interior

Pinzellada distreta en llenç efímer. 

Un rastre de núvol, tímidament, tenyeix de blanc el blau que completa el paisatge. La broma discreta s'alinea en paral·lel a l'horitzó i traça camins sobre la mar turquesa. 




Solcs de sal i d'ombra. 
Un èxode transhumant de vehicles migrats ix de les carreteres. Serenament, el sol tatua bronze amb làser sobre les pells rosades. 




Rueres de formigues ocupen la costa. 
Carteres hipotecades viuen una felicitat efímera. Les targes de crèdit bossen els deutes adquirits. Setembre retorna com una pedregada i l'ombra dels balanços de comptes esdevé el corcó que no deixa dormir. 




Oh, aquell meló d'Alger que es guardava al rebost! 
Tornen a la memòria els temps d'engalanar cases la vespra de la festa, jugar als carrerons, nadar a les sèquies i botar camps i marges com raboses o garses. 





Silenci al tauler d'escacs!
És temps de retornar, d'abandonar paradisos terrenals i fogueres de vanitat, d'entendre que els camins més suggeridors són d'interior.

dimarts, 20 de juny de 2023

Juana Francés, antològica

 



Al centre de l'IVAM a Alcoi hi ha una mostra de Juana Francés que es mereix una visita. Hui, dimarts 20 de juny, he tingut ocasió de gaudir-ne. Us deixe unes fotografies i unes sensacions en vers. 




 

 

 

 


Per ampliar les imatges i els textos, cliqueu sobre la imatge.


dilluns, 29 de maig de 2023

Ensopits

 


Ensopits 

Hom somiava un cel de blau respecte 
on els núvols de tronada s’aclariren; 
es pintaven bancs com banderes 
on reflectir l’empara de llibertat 
sense defugir la llum dels fanals 
ni la claror del dia per estimar-se, 
per poder ser, per vèncer les pors. 

Pel llit del riu, es transitava 
entre policies a cavall, 
passejadores de gossos, 
patinadores atrevides, 
corredores anònimes, 
transeünts atrafegats, 
ciclistes audaces, 
i amants eternes 
per sendes despreocupades 
de prejudicis i descàrregues 
puntuals d’adrenalina. 

Noves pistes s’il·luminaven 
per donar pas a entrenaments 
d’eterns aspirants a un pòdium 
on no importaven raça, ni gènere. 

L’Arcàdia idíl·lica s’endevinava: 
felicitat, despreocupació, harmonia 
i comunió amb Ceres. 

Però els braços de Morfeu s'allarguen
i noves presses cauen en el parany
bel·ligerant de Bel·lona 
que recupera el fosc. 

Tornen de nou les pors.
Fem-los front!

                                                            (València, 29 de maig de 2023)

dilluns, 8 de maig de 2023

Julio González a l'IVAM II

 

Montserrat 


Ets crit de ferro 
que ressona contra la malvestat. 
Tens la força del puny 
que sega el blat i feny el pa. 
Conserves el seny de la terra 
per alletar els fills. 

Ets essència i matèria. 
Tens la fortalesa 
que denúncia la injustícia, 
el terror de les conques buides 
el caliu i el clam. 
Conserves la idea 
que pren forma 
en cada nova mirada. 

Ets la mà que s’alça contra l’opressor. 
Tens la veu dels pobles que patiren 
mort, abandonament i destrucció. 
Conserves la memòria 
dels llocs que són símbols: 
Guernica, l’Alt Maestrat, 
el mercat d’Alacant o el Grau de València. 

Ets present i seràs futur; 
tens l’art que atrapa mirades; 
remous les consciències 
i encara crees pensament! 


 * Benassal, Ares del Maestre, Vilar de Canes i Albocàsser, pobles de l’Alt Maestrat varen ser bombardejats per l’aviació nazi el maig del 1938.

 




Julio González a l'IVAM I

A partir de l'exposició de l'IVAM

 


De l'home mire sempre 
les mans...
Mans tan dures 
dels que passen fam...
Raimon

Amb la mà esquerra alçada * 


Prens consciència de la forma, 
busques la força en els detalls, 
la posició, el context, el sentit 
de la peça, que sembla inacabada. 

Alces la mà esquerra, ferma com un tronc, 
per despertar del llarg hivern 
amb nous brots 
que es beuen la llum adormida. 

Clames, amb les branques que són dits, 
la ràbia d’un poble que ha callat l’oblit, 
els morts antics, 
l’horror de la metralla i les bombes.

Tems la mudesa de l’alè que et feia lliure 
i renoves el desig de construir de nou 
la veu i la mirada 
que plora rius d’esperança. 

* En homenatge a Julio González 
Per tantes Montserrat que hi foren. 

dimecres, 8 de març de 2023

Feliç diada a les dones que ens feu sentir-nos persones i créixer en justícia i igualtat

                                                                                                                       A la iaia Amparo

Com closca de caragol

fent-se gran i forta ensems

en el batent de les ones. 




Valenta, prudent i fràgil,

àvia de caire pacient,

has resistit mil combats

sense armes ni turments.

Caliu de marit i fills

pilar de la casa immens. 

 


La igualtat, valor etern,

et trau la mel i la fel:

la pau que té la paraula,

la desraó permanent.

 


Solidària i gran germana,

davant les adversitats

traus el partit als salaris,

deixes enrere els embats,

aprenentatges esclaus

i uns quants anys desmemoriats.

 

 *

Mare d’una nova llar,

filla amb nous fonaments

que trenqueu sostres de vidre

que us consumien l'alé. 


Falagueres, rialleres

mestres en respecte ferm

hui cal eixir als carrers

per dansar com estornells.


Fotografia:  "Dansant sobre sostre de vidre" @amoraescena (Anna Gascon)