Nadal vers a vers: Miquel Martí i Pol

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

 Avinguda Maria Cristina (València, 2019)

Apunt publicat també a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 31 de desembre de 2011. El país)

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

NADALA *
(Miquel Martí i Pol)

A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

* Poesia completa, de Miquel Martí i Pol. Barcelona: Labutxaca, 2008. 

Publicat també al blog LLIMA (La Comunidad, 29 de desembre de 2010. El país).

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons

______________________________

Andreu Valor 'Curiós Nadal'

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

Potser Nadal
(Miquel Martí i Pol)


Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.


Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.


I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Publicat també al blog LLIMA (La Comunidad, 28 de desembre de 2010. El país).

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons