dilluns, 9 de setembre del 2024

Un gafarró a Gaza

     Dies i nits de tristesa, dies de vida i esperança, dies de trons i turments, dies de mort i de vida. Dies...  a la vora d'on gairebé no calfa el sol darrerament.




     Després de dies bevent aigua de mar, Manal transporta l'aigua potable que els havien negat setmanes enrere. S'atura un moment per contemplar un ocell que descansa sobre els enderrocs. Deixa les marraixes d'aigua i, asseguda a terra, somriu. Veu esperança en una punta de pa. L’agafa del terra per compartir-la amb el gafarró que se li acosta a saltirons. I els fantasmes s'hi esvaeixen.


 

L’ocell bota i bota fins a tocar la mà de la xiqueta i pica el pa. Ella, somriu posant un bri de llum a la desesperança quotidiana. Per un instant, la por, la misèria i la fam desapareixen. 

Però uns budells buits de dies, inconscients, trenquen el silenci i l’instant.

L'últim gafarró, esglaiat, bat les ales i deixa pas de nou als fantasmes.

Manal li enveja les ales, però torna a reprendre el seu camí amb l'aigua que bullirà per beure-la o, potser, cuinar aquella punteta de pa.

I un, des de la tranquil·litat d'Occident, es qüestiona com reviu la felicitat, quant dura la pau, com creix la por? 


Imatges:

- APuntMedia

- sonogramamagazine