La carrasca de Culla
Portes la vida, la saviesa dels segles,
suc de la terra pouat sense turment;
calma infinita sota l’ombra daurada
Ferma carrasca arrelada a la terra,
bressol de vida i llar d'ocells;
brilla el crepuscle en el cim de ta copa,
dansen les branques harmonies de vent.
Penombra dolça que ens habita,
recer propici que modula el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.