dimarts, 13 de febrer de 2018

La veu de la poesia a les ones hertzianes de 'Plaerdemavida'

Us faig arribar la informació sobre una proposta interessant perquè la poesia arribe també a les aules valencianes a través de la ràdio. Es tracta del programa Plaerdemavida d'Àpunt Ràdio.

Per a demà, dimecres 14 de febrer, ens proposen inundar la xarxa de poesia!

L'emissió de #Plaerdemavida estarà dedicada en aquesta ocasió a la poesia en les xarxes socials. El programa s'emet d'una a dos del migdia. 

La poesia està molt present en algunes xarxes i, amb aquesta iniciativa, arribarà també als lectors  més joves. 

La proposta és fer tuits amb poemes o fragments de poemes a través de la xarxa Twitter des de les classes dels instituts que hi vulguen participar. L'alumnat també podrà comentar els tuits publicats i interactuar amb altres usuaris. Des de la ràdio en faran el seguiment en directe. 

Com sabeu, el límit de caràcters és de 280 i, per tant, caldria un treball previ de selecció i preparació dels versos. Els poemes haurien de ser, preferiblement, en valencià. Els alumnes que hi participen han de tindre 14 anys o més. 

Els instituts participants rebran un lot de llibres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la biblioteca del centre. 

Animeu-vos!


Us deixe un dels meus poemes preferits i en xarxa en trobareu molts més:

Ara mateix

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

 Ara mateix enfilo aquesta agulla
 amb el fil d'un propòsit que no dic
 i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
 que anunciaven taumaturgs insignes
 no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
 De res a poc, i sempre amb vent de cara,
 quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
 I som on som; més val saber-ho i dir-ho
 i assentar els peus en terra i proclamar-nos
 hereus d'un temps de dubtes i renúncies
 en què els sorolls ofeguen les paraules
 i amb molts miralls mig estrafem la vida.
 De res no ens val l'enyor o la complanta,
 ni el toc de displicent malenconia
 que ens posem per jersei o per corbata
 quan sortim al carrer. Tenim a penes
 el que tenim i prou: l'espai d'història
 concreta que ens pertoca, i un minúscul
 territori per viure-la. Posem-nos
 dempeus altra vegada i que se senti
 la veu de tots solemnement i clara.
 Cridem qui som i que tothom ho escolti.

 I en acabat, que cadascú es vesteixi
 com bonament li plagui, i via fora!,
 que tot està per fer i tot és possible.

 Poema recitat per Sílvia Bel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.