Violència vicària
Amb l'ai silenciat,
la mare us esperava
innocent, confiada. Però la mar calmada
s'ha quedat l'alegria,
tots els jocs innocents.
Les pupil·les, tan fosques
com un cel apagat,
s'ha engolit l'oceà.
Les filles innocents,
que estimava sa mare,
son pare ha matat.
El so d'una trucada
s'ha girat en dolor
i minat l'esperança.
Noves vides truncades,
nous futurs estroncats
per maldat depravada.
[Pau per a Beatriz i que la terra els siga lleu a Olivia i Ana.]
(Per tantes víctimes, dones, fills i filles que han patit i pateixen la violència masclista, justícia!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.