Què han fet les potències occidentals perquè res no canvie?

On està l'Europa de les missions humanitàries que diu protegir els drets dels pobles i de les persones?

   Plore per l'Afganistan i la seua regressió política, cultural i social que afecta de forma plena tota la seua població; en especial, a xiquetes i a dones fins a la seua desaparició per clausura domiciliària. Només pel fet de ser dones passen a ser objectes de propietat del varó que els impedeix qualsevol acte o moviment fora de la llar si no van acompanyades d'un home de la família (pare, germà o marit). 

   Aquest muntatge fotogràfic, tret de l'Instagram de Cultura Inquieta, de la fotògrafa yemení Boushra Almutawakel ens fa reflexionar sobre las condicions de vida de la dona en els contextos on s'imposa el fanatisme religiós. El seu treball posa en rellevància la fortalesa i coratge de les dones de l'Orient Mitjà. 

   Imatge: “Mother, Daughter, Doll”, de la seua sèrie "The Hijab Series", 2010.

_____________________

Des d'occident

Al voltant teu 

passen tantes coses 

que 

et reclamen l’atenció 

et distreuen la faena, 

et trasbalsen, t'ennueguen, 

et canvien l’humor, 

et distorsionen els plans, 

i, totes juntes, 

NO 

tenen cap importància 

SI

penses Afganistan, 

penses les dones afganeses 

penses un poble oprimit.

FJLS

_____________________

   De nou, a l'Afganistan, cavalquen els genets del terror que tot ho esborren amb la força de les armes, sota l'excusa d'una llei tan antiga com la crueltat que imposa. A les dones només els queden les veus callades del silenci sobre els papers clandestins.

 

   Una mostra. L'any 2012, Edicions 96 va publicar un recull de 9 poemes* de l'afganesa Nadià Anjoman, assassinada a colps el 2005, en ple règim talibà. La poesia fou la seua llibertat.     

           (* Les versions al català són de Josep Vicent Cabrera). 

    El comentari de Maria Josep Escrivà, publicat a Burrera comprimida S. A, us donarà claredat sobre Jo que no he valgut els budells d'un gos, de la seua autora i del projecte que posà en marxa Pepa Espasa. Potser és un moment per remoure consciències de nou i recuperar un projecte del 2011 en aquest moment tan cru per al poble afganès.   

 Escolteu un fragment: https://youtu.be/COgWZFZmfJE  i consulteu la proposta de Pepa Espasa Un cant a l'esperança