Com l'arbre que perd les fulles a poc a poc, se m’esborra cada full on s’ha escrit la senda de ma vida. Tot s'entrecreua de forma difusa per viaranys i caminals. Cares, objectes, accions i llocs em ballen; van i tornen mentre la paraula “això” omple tots els discursos. Les cares dels altres em diuen que els crea gran confusió el que dic. I jo sé que vaig perdent memòria; noms i records s’esvaeixen.
Malgrat tot, res no m'és indiferent; tot em dol encara emocionalment i intensa.
Em corseca saber cada dia que no hi són les persones estimades, la família on vaig nàixer, la que vaig formar després, la que crearen els fills. De vegades, quan venen visites, pense que són ells, però no els reconec i dissimule perquè són amables amb mi i, quan em passa la por, note que m’estimen.
Sí, he dit por! Què són sinó eixes ombres que obren ma casa sense permís i em generen temor quan ocupen el meu espai? Al meu cap bullen en un esclat continu records del passat en una memòria debilitada.
De vegades, eixes mateixes persones venen i em mostren fotografies que han esdevingut col·leccions de cromos d'un àlbum on no reconec ningú. Ni la meua imatge d'infant, ni l'adolescent que en vaig ser, ni, encara molt menys, l'adult que em portà fins la vellesa i em deixà sol, ací on sóc ara mateix, amb les mans tremoloses, buides, i el cap de pardalet.
Vull anar -els dic- a ma casa! I sempre em contesten que esta és ma casa. Serà del tot cert o és només un complit? Dubte de tot!
El temps, ací, és com una llosa que suma pes cada vegada que el sol entra de nou pel finestral. I tot és per mi com morir en vida un poc abans dels crepuscles; o un poc més tard de l'albada!
Algunes nits tinc la sensació que sóc un xiquet de bolquers i que voldria retornar al punt de naixença on tot era borrós encara però tenia futur. Aquell contacte de la pell materna i la seua llet esdevenia afecte i despertava tots els sentits a poc a poc; creava lligams molt forts, llaços que es formaven; encara que llavors no comprenguera res.
Hui, tampoc!
Hui tampoc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.