A la iaia Amparo
Com closca de caragol
fent-se gran i forta ensems
Valenta, prudent i fràgil,
àvia de caire pacient,
has resistit mil combats
sense armes ni turments.
Caliu de marit i fills
pilar de la casa immens.
La igualtat, valor etern,
et trau la mel i la fel:
la pau que té la paraula,
la desraó permanent.
Solidària i gran germana,
davant les adversitats
traus el partit als salaris,
deixes enrere els embats,
aprenentatges esclaus
i uns quants anys desmemoriats.
*Mare d’una nova llar,
filla amb nous fonaments
que trenqueu sostres de vidre
que us consumien l'alé.
Falagueres, rialleres
mestres en respecte ferm
hui cal eixir als carrers
per dansar com estornells.
Fotografia: "Dansant sobre sostre de vidre" @amoraescena (Anna Gascon)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.