Ensopits

 

Ensopits 

Hom somiava un cel de blau respecte 

on els núvols de tronada s’aclariren; 

es pintaven bancs com banderes 

on reflectir l’empara de llibertat 

sense defugir la llum dels fanals 

ni la claror del dia per estimar-se, 

per poder ser, per vèncer les pors. 

Pel llit del riu, es transitava 

entre policies a cavall, 

passejadores de gossos, 

patinadores atrevides, 

corredores anònimes, 

transeünts atrafegats, 

ciclistes audaces, 

i amants eternes 

per sendes despreocupades 

de prejudicis i descàrregues 

puntuals d’adrenalina. 

Noves pistes s’il·luminaven 

per donar pas a entrenaments 

d’eterns aspirants a un pòdium 

on no importaven raça, ni gènere. 

L’Arcàdia idíl·lica s’endevinava: 

felicitat, despreocupació, harmonia 

i comunió amb Ceres. 

Però els braços de Morfeu s'allarguen

i noves presses cauen en el parany

bel·ligerant de Bel·lona 

que recupera el fosc. 

Tornen de nou les pors.

Fem-los front!

                                                            (València, 29 de maig de 2023)