Oblits

 Oblits

"Poseu-me les ulleres" 

Vicent Andrés Estellés 

El gran foc dels garbons, 1975

He deixat les ulleres enlloc. 

A la cuina, he pensat què hi buscava.

M'he calfat una tisana;

he buscat la mel al rebost i a l'aparador.

També al frigorífic. En veure la llum,

m'he preguntat què hi buscava. 

Un incisiu avís d'entrada de WhatsApp m'ha fet tornar al menjador.

M'he assegut atabalat -ho confesse- davant l'allau rebuda.

M'he mirat, de lluny estant, un llibre que descansava sobre la taula.

El punt de lectura no era meu i això em picava la curiositat. 

M'he alçat de la butaca, he obert la pàgina marcada, he remirat.

La vista atrapava boires i algun clar.

He jugat amb la distància de les línies boiroses

fins que, de nou entrebancat, he tornat a l'estudi a buscar la paraula. 

Un enllaç m'ha portat a un altre i m'he preguntat què hi buscava.

La bufeta m'ha recordat la necessitat peremptòria de buidar 

i, sobre la cisterna, he vist alleugerit les ulleres.

M'he rentat les mans i he tornat a la cuina.

Allà la tisana s'havia gelat. 

He buscat de nou la mel,

com si fora la primera vegada. 

He tornat a pensar què hi volia

i he recordat com d'amarga 

pot ser la fel de la memòria.