Amb la pau de gaidó
Tornen fredors com esclafits de llum,
lents convergents
que capturen turments,
ombres d’un temps que
perviu insistent,
saba callada que dormia al recer.
Plouen les fulles
de branques condormides,
fulls grocs d’un
temps escrit sobre paper,
imatges ertes en
catifes silents.
Tornen paisatges de
records tardorencs,
bales marcades per cànons insistents,
una esperança que s’esmuny
com l’anguila entre
el tarquim pudent.
Els vells fantasmes
retornen amb recel,
gelen collites, dormen
consciències,
mentre al quadre
moren innocents per milers.
A quanta avarícia aspiren els humans,
quanta crueltat s'aprén en un pas,
quant difícil resulta abandonar la caverna,
quantes passes retrocedeix la humanitat en un dos per tres!
