Tu qui ets?
.jpg)
Al pareSobre el mur, blanc de calç, crema la llum
allà on l’ombra roba els records.
Sobre el mur blanc, molt lentament,
s’hi van marcint com fan les flors.
Absent de cap, que no de fam,
pica el rellotge el seu tic-tac.
Cauen els fulls del calendari
com cau la flor d’un gesmiler.
La lluna nova eclipsa dates,
el mur ja és ombra
que oblida cares i perd els noms.
Sura tristesa en la mirada;
toquen campanes, passen els anys,
cauen els dies com cau un llamp.
La desmemòria s’hi fa constant.
Moren records on rau la carn,
el pensament queda badat;
no hi ha camins per retornar,
queda l’estima i aquell mur blanc.
