Bona Diada de Sant Jordi.
Que la tria siga bona i la lectura plaentera.
Goig
Escorcolles l’essència dels mots,
el cor de la síl·laba, el batec de cada paraula.
Busques l’essència de la frase,
la cadència del vers, la pausa, el perfum que ofereixen.
Tries l’instant, l’estrofa, la veu,
l’alè que es fa lectura, el goig que s'hi fa present.
Desvetlles el ritme, l’emoció o la ràbia,
el camí de la ploma, la saba de la lletra,
l’ànima del poeta.
Perquè, en tancar el llibre, cresquen els somnis.
96 dies sense descans, 96 llargues nits!
Cauen roses de neu sobre la població trencada, la humitat regalima flors de sal sobre les parets, s’unflen els peus d’uns mobles que trontollen i la llar desprén el fum de les promeses buides.
Es desfà la neu, que no qualla vora els embornals del silenci. Al carrer, en un toll d’aigua, s’hi reflecteix encara el dol, el tarquim que omple pales i cabassos, la màquina que amuntega la terra del fang.
Mentre la mare cerca la paraula apropiada, la filla neteja els vidres de records de vida i temors amb un raig de sol que els travessa l’ombra i els esborra el pesar que brolla des del llagrimal.
Han fugit el querosè dels quinqués i els ciris; el fluorescent de la cuina fa tentines. La nit se’n va lentament i retorna la claror que s’emporta la tristesa que dormia als finestrals.
S’aireja la casa de paraules silenciades, d’espais buits, de sentiments malmesos; algun mot encara s'amaga a la gola; no hi sap eixir.
Cauen volves cada 29, cauen ales i l’ànima vessa als peus.
Quan cauran els murs tremolosos?
Quan s’alçaran parets segures, reforçats barandats i revoltons novells al sostre?
La carrasca de Culla
Lliri palestí
Ataquen els bulbs, l’arrel,
la planta que encara creix
entre les runes, la metralla,
les restes dels projectils i les bombes.
Els fongs actuen com coloms,
com rates que no paren de rosegar.
Envaeixen l’espai que fou clement,
colonitzen la terra on poder fer niu.
La plaga avança, la tija absorbeix
la resta de sang i vida de cossos innocents,
la saba, el fosfat per a una flor
que, hui, té un futur marcit.
I el jardiner d'Occident
s'ha girat de cul!
PAraUla
Realitat, verb, llum de cresol;
seny, fantasia, cant d’oriol;
mim, pensament, so.
Rella que pentina la terra;
solc que passeja l’aigua;
mineral energia, saba.
Reg que puja arrels, tronc i branques;
sol que nodreix la flor, alè vital;
moviment del fruit, vigor.
Conversa que pren el vol;
consentiment, enteniment;
comunicació
front a la guerra.
