S'acostava ja Nadal
amb mascaretes i ombres;
temps de reclusió i paciència
amb les finestres obertes.
Geometries arbòries
il·luminaven la nit,
amb coloraines diverses
l’estrella marcava el cim.
Ombres en un vell portal,
hi havia toc de queda!
L’edifici sense portes
s’obria de ple al mestral
que lluitava amb el llebeig
per restar-hi son caliu
i abocar-hi el fred hivern.
En entrar dins del mercat
dos matalafs, quatre mantes,
tres llençols, sis cobertors,
una jaqueta de pana,
deu barrets i set cartrons.
Per evitar tant de fred,
que del terra ja els pujava,
lluny de brases i de foc,
uns cossos prims s’arropien
com ovelles i pastor.
Ombres en un vell portal,
hi havia toc de queda!
Transitaven pel passatge,
ben vestits, panxacontents:
dos banquers, quatre senyores,
tres iaios amb els sis nets
i un adolescent distret.
Uns pensaven en la llar,
en torrons, licors, regals...
Altres, per no passar fred
sota l'estrella d'Orient,
en cartrons de vi de quart
resguardats als seus brancals.
Hi havia toc de queda,
ombres en un vell portal!
* De Ciutats sense sostre
(València, 20 de desembre de 2020)
Publicat anteriorment en el blog en temps de pandèmia, el 22 de desembre de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.