En la constitució de la Generalitat Valenciana i dels ajuntaments democràtics, felicitem les persones que representaran la ciutadania d'aquesta terra. Malgrat això, observem massa sovint que hi ha qui no sap fer política sense atacar i faltar al contrincant i, per tant, a les persones que l'han votat. La Democràcia no pot sustentar-se en un seguit d'atacs, insults o/i desficacis, necessitem persones intel·ligents que col·laboren per millorar la nostra societat (com, per exemple, ha fet Manuela Carmena que, malgrat haver guanyat les eleccions i no ocupar el càrrec, s'acomiaden elegantment i confirmant-se en el seu compromís: "Seguiré haciendo mi parte para cuidar la democracia, la libertad y los derechos sociales"). Tot un bon exemple que alguns polítics encara han d'aprendre.
És per això que, davant els intransigents, crec que és un bon moment per renovar, amb paraules de Salvador Espriu, l'estima per les nostres paraules, uns vocables que ens han salvat les generacions passades i que perduren com un signe d'identitat del nostre poble en les distintes manifestacions de la nostra llengua.
És per això que, davant els intransigents, crec que és un bon moment per renovar, amb paraules de Salvador Espriu, l'estima per les nostres paraules, uns vocables que ens han salvat les generacions passades i que perduren com un signe d'identitat del nostre poble en les distintes manifestacions de la nostra llengua.
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
Poema de Salvador Espriu, cantat per Raimon
______________________________________
Ens estimem la llengua i apreciem el valor i la importància de les seues paraules perquè són el llegat de segles i una manera d'entrendre la vida molt particular que ens fa ser valencians 1.
- - - - - - -
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
- - - - - - -
Generalment, hi ha paraules que no hem fet mai nostres perquè ens queden lluny de l'ús diari o per desconeixement; determinats mots, per exemple, són termes específics d'algun ofici i d'ací la seua dificultat d'ús en un context més general. Per sort, tenim un bon instrument, si volem aprendre'n, en el DNV (Diccionari Normatiu Valencià) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.