Nit d’ànimes
No buscaré les
despulles
vora la tanca del
cementiri,
allà on només trobaria
el buit,
la cendra i l’ossada.
Us mantindré ben
vius
en la memòria,
cada dia,
quan us salude
en entrar a casa
o en començar
la faena.
Sempre hi haurà
present
un consell en
cada lluita,
un com ho faríeu
un què en
pensaríeu.
He aprés a trobar-vos
cada moment en que
despunta l’alba,
en l’instant en
que acaba la llum,
amb cada paraula que us aprenguí.
I si mire a la terra,
quan l’aigua canta
entre els marges,
quan l’aire es respira net,
quan la figuera fa ombra
i al saquet hi ha bon pa,
quan els llençols em bressolen
quan el paisatge m’ho da.
No em cal contemplar
la fredor de la pedra
que llueix en silenci
tots els noms familiars.
No em calen horaris,
ni distàncies, ni murs
sé de la vostra força
de la història i avant!
De "El silenci retrobat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.