diumenge, 1 de novembre de 2020

Sempre en el record

Nit d’ànimes

No estimo 
res més, excepte l'ombra 
viatgera d'un núvol. 
El lent record 
dels dies 
que són passats per sempre.

Salvador Espriu Cementiri de Sinera




No buscaré les despulles

vora la tanca del cementiri,

allà on només trobaria el buit,

la cendra i l’ossada.

 

Us mantindré ben vius

en la memòria, cada dia,

quan us salude en entrar a casa

o en començar la faena.

 

Sempre hi haurà present

un consell en cada lluita,

un com ho faríeu

un què en pensaríeu.

 

He aprés a trobar-vos

cada moment en que despunta l’alba,

en l’instant en que acaba la llum,

amb cada paraula que us aprenguí.

 

I si mire a la terra,

quan l’aigua canta

entre els marges,

quan l’aire es respira net,


quan la figuera fa ombra

i al saquet hi ha bon pa,

quan els llençols em bressolen

quan el paisatge m’ho da.

 

No em cal contemplar

la fredor de la pedra

que llueix en silenci

tots els noms familiars.


No em calen horaris,

ni distàncies, ni murs

sé de la vostra força

de la història i avant!


De "El silenci retrobat"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.