No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Nit d’ànimes
No buscaré les despulles vora la tanca del cementiri, allà on només trobaria el buit, la cendra i l'ossada.Mantindré viva la memòria
en alcar-me cada dia,
en acabar la faena
o en retornar a la llar.
Si necessite un consell,
una paraula d'estima,
la força del pensament
serà un com ho farien ells.
He aprés a retrobar-vos
quan despunta l'alba,
quan el dia deixa la llum,
quan la paraula és caliu,
quan l'aigua canta a la sèquia,
quan l'aire es respira net,
quan la figuera fa ombra,
quan al saquet flaira el pa,
quan els llençols em bressolen
quan el paisatge m’ho da.
No em cal contemplar la pedra
amb tots els noms familiars.
Allà llueix el silenci;
la vida plena, a la llar,
a la terra treballada,
a la paraula constant.
Ací no em calen horaris,
ni distàncies, ni barreres;
sé de la vostra presència,
de la força i del caliu!
Extret de El silenci retrobat (Silla, a 1 de novembre de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.