dimarts, 1 de març del 2022

Selecció de poemes

 DESCARREGAR




En aquesta entrada us deixe els poemes que es van llegir durant la presentació del llibre Versos com aigua en cistella el dijous 28 d'abril de 2022 al Centre Cultural Carmen Valero de Silla. Com us vaig anticipar, no hi he inclòs el poemes que estan al llibre que es presentava i que us podeu baixar en l'anterior QR.


  

Poemes extrets dels projectes:

 -  La ciutat que mai no dorm

La ciutat sense sostre

La neteja 

- Bestiari

_________________________________________________ 


1. La ciutat que mai no dorm 

Camine lentament, 
sota un cel que es perd 
entre els punts de fuga 
dels edificis de Times Square, 
per carrers de cartons 
on els somriures han quedat 
glaçats de paraules, on les mirades 
han quedat òrfenes de llum, 
on els finals mai no són 

Cerque vivament 
entre els solcs 
que ombregen els rostres, 
en les mans ertes 
pel glaç de l'albada, 
en els peus recoberts 
per sabates esventrades, 
un motiu, un instant, 
el coratge de l'Albert Lory 

Clareja fugaçment, 
el ritme catòdic de les pantalles 
segueix venent fum, 
els missatges televisats 
perpetuen el sopor anodí, 
l'egoisme voraç dels negociants 
irradia un poder que brama 
i passes conscients 
ens imposen un futur 
dissenyat des de Wall Street

 Chaplin, mentrestant, es projecta al cinema!


2. Ucraïna

                        II 


Quan el llenç del cel es torna negre 
i els gira-sols llueixen el silenci, 
la saba s'asseca sobre la tela 
d'unes espardenyes esventrades 
o en la blanca camisa d'un infant. 

On han quedat les presses, on l'aixovar 
guardat en un calaix, on les imatges 
i els delers del passat ara que robòtics 
cadàvers ocupen el pas de vianants 
i tants desitjos esmerçats ballen 
amb la carn condemnada a l'exili? 

Els coloms missatgers no aporten pau, 
la dalla talla ales i es fa més present, 
la cendra de l'arbre enyora la flor entre runes 
i la por desperta el formigueig d'uns peus freds 
coberts de gemecs i de plors humils. 

On està el poble que contava històries 
i bandejava banderes, on la música 
que omplia cadafals, on les ciutats 
alegres sota la llum solar ara 
quan despatxos i llars són esquelets 
imperfectes de crepuscles absents? 

Joguets de paper sense ossos ni alè 
desperten tremolosos davant dels tancs, 
mirades d'absents deliren l'abraçada del dol 
i els cossos es corsequen sota la pluja 
que exclata entre la ferralla i el foc. 

            ni ric 
                        ni somric   


                        III 


pense Mariúpol 
i aprenc la tristesa 
quan la bilis s'encana 

la guerra acabarà un dia 
els corbs tornaran a fer pinya 
darrere un botí d'almoina 

els voltors tindran preparats 
els camions i el ciment 
per fer de nou negoci 

l'anciana que rentava 
la roba dels soldats 
es preguntarà on són els fills 

grues esclaves aterraran 
sobre el paisatge inhòspit 
somovent el demà 

milers de vídues prenyades 
mentre el ventre els creix llençaran 
flors al vent on descansa la mort 

els dimonis i els fantasmes esclaus 
dels camions passejaran a ple sol 
futures avingudes amb grillons 

la jove guerrillera lluirà la metralla 
com medalla d'arena que arrapa 
la ferida i perfora la pell 

parcs, escoles i hospitals 
lamentaran l'absència dels esperits 
contens que passejaven la nit 

orfes de tantes pèrdues 
infants presoners de ràbia 
esperaran llurs herois un temps 

i mentre aus rapinyaires vigilants 
perseguiran nova riquesa 
a costa dels humans 

sent l'ombra d'Alep 
que retorna sens força 
trista com un grill 

            ni ric 
                        ni somric 

 _______________________________________________________

1. ric com un grill Frase feta que significa 'pobre de solemnitat'



4. Concert de la migdiada 


Dos granotes exemplars, 
que anaven molt despistades, 
el concert van avançar 
de la nit a les vesprades. 

La cigala, no debades, 
i el grill que escolten raucar 
contralts tan ben preparades, 
 volen ja carrisquejar. 

Les primeres el roc-roc 
de les notes provocaven. 
Els segons el seu ric-ric 
amb les ales afinaven. 

Envejoses de la festa, 
les lluernes s’engalanen 
per ballar durant la gesta 
al ritme que els altres manen. 

Un gripau engelosit 
la gola ja disposava 
amb eixa veu de complit 
amb què Natura el dotava. 

Unes puputs que al cel planen 
baixen fins a la palestra 
i l'entrada ja demanen 
en aquella gran orquestra. 

La remor d'aquella farra 
ben lluny del llac s'escoltava 
i en començar la tabarra 
la sesta se m'acabava.  


____________________________________________


Per acabar, els meus agraïments i els de Gracia Gil, la il·lustradora de Versos com aigua en cistella, amb aquestes paraules:


5. Les amistats fèrtils 


La mar va deixant 
la bromera i la sal 
que solquen les ones 
i assaonen la costa. 

Com la mar, un espill d'amistats; 
la presència, el record o l'oblit; 
una mà estesa, uns braços oberts, 
la silueta d'un cos transparent. 

Com la terra que pren la llavor, 
com la saba d'un arbre creixent, 
com el traç que dibuixa el pinzell, 
un rellotge d'arena latent. 

Mai no és tard si es recorren camins, 
si la llum, si la vida, si el temps 
tornen plens d'il·lusions i records, 
d'entusiasme i encontres creixents. 

Mai no és tard 
per tornar al poema, 
mai no és tard 
si es manté el sentiment.


6. Brindis


hui el més important 
el que ha tingut sentit ple 
ha estat la vostra companyia 
moltes gràcies a totes i a tots 
Gràcia i jo hem pogut notar 
el caliu i la confiança 
la clau de l'amistat 
que 
 és 
 la 
 llum 
que resol les nits d'insomni
 














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.