dimarts, 2 de desembre del 2025

Nadal, vers a vers: Guerau de Liost

POEMA DE NADAL
(Guerau de Liost)

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.




Apunt publicat també a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2011. El país)

- Sobre l'autor:

Viquipèdia

LletrA

Enciclopèdia.cat


dilluns, 1 de desembre del 2025

Bon Nadal


Un Nadal emmascarat! *

S'acostava ja Nadal
amb mascaretes i ombres;
temps de reclusió i paciència 
amb les finestres obertes.

Geometries arbòries 
il·luminaven la nit,
amb coloraines diverses
l’estrella marcava el cim. 
 
Ombres en un vell portal,
hi havia toc de queda! 
 
L’edifici sense portes 
s’obria de ple al mestral 
que lluitava amb el llebeig 
per restar-hi son caliu 
i abocar-hi el fred hivern.  

En entrar dins del mercat 
dos matalafs, quatre mantes, 
tres llençols, sis cobertors, 
una jaqueta de pana, 
deu barrets i set cartrons. 

Per evitar tant de fred, 
que del terra ja els pujava, 
lluny de brases i de foc, 
uns cossos prims s’arropien 
com ovelles i pastor. 

Ombres en un vell portal,
hi havia toc de queda!

Transitaven pel passatge, 
ben vestits, panxacontents: 
dos banquers, quatre senyores, 
tres iaios amb els sis nets 
i un adolescent distret. 

Uns pensaven en la llar, 
en torrons, licors, regals... 
Altres, per no passar fred
sota l'estrella d'Orient, 
en cartrons de vi de quart
resguardats als seus brancals.

Hi havia toc de queda,
ombres en un vell portal!

* De Ciutats sense sostre 
(València, 20 de desembre de 2020)
Publicat anteriorment en el blog en temps de pandèmia, el 22 de desembre de 2020