Una passejada pel Canyamelar

 El Canyamelar és un dels poblats marítims que està situat entre la séquia del Riuet i la séquia d'En Gasch (hui, soterrades) en un terreny manllevat a la mar en segles anteriors com a conseqüència dels sediments dipositats a la costa nord del Port de València.

 Amb motiu d'ampliar coneixements del contingut del curs "Rutas Culturales por el Cabanyal" (impartit per la professora Rosa Maria Pastor Villa) hui hem visitat amb ella un dels poblats marítims, el del Canyamelar. Hem localitzat detalls del territori d'aquell antic Poble Nou del Mar que encara conserva aspectes de la història dels pescadors que el fundaren i d'una manera de viure que mirava i vivia de la mar. Un lloc privilegiat, prop de la platja, on estiuejava també la burgesia valenciana.

 Partint de la plaça del Rosari, seguírem pel carrer de l'Abadia del Rosari i el carrer de l'Amparo, per arribar a la séquia del Riuet, allà on, possiblement, estiguera pròxima una de les portes de la muralla del Grau. En eixa mateixa confluència, entrant pel carrer del Rosari, visitàrem:

 

Molí d'arròs

- La Casa Museu de la Setmana Santa Marinera, situada en dependències del que fora Molí de Serra, un molí d'arròs de 1906 (mostra del teixit industrial desenvolupat al barri) que prenia la força motriu per a moldre el gra en les aigües de la sèquia del Riuet (hui soterrada sota el carrer Francesc Cubells per on transcorren les vies del tramvia). En la resta de l'edifici està situat el Museu de l'arròs. Des d'allí pel carrer de Rosari tornàrem a la plaça del Rosari on estan situats edificis com:

 

Plaça del Rosari

- El Teatre Musical (TEM), actual sala de teatre i dansa, situat en l'edifici que, antigament, fora la seu de molts músics del Cabanyal/Canyamelar (i, posteriorment, del Grau), sala de ball i cinema. 

- L'església del Rosari, que va ser construïda sobre una antiga ermita (1736-1774) que depenia de la parròquia de Sant Tomàs de València. Amb el creixement del barri, el 1845, va ser ampliada i convertida en la parròquia que continuà amb el culte al Crist dels Afligits (o de le set paraules), protector del s pescadors. El temple se situa al cor del Canyamelar, un poblat que és nexe d'unió entre el primitiu Cabanyal i la vila del Grau. L'església té com a curiositat arquitectònica unes portes bessones a la seua façana; es tracta d'una doble porta que demanà l'arquebisbe Mayoral per a separar l'entrada d'homes i dones per motius de moralitat de l'època. La façana està adornada amb un retaule de ceràmica de la Mare de Déu del Rosari, titular del temple i patrona dels navegants, i una imatge de la verge, escolpida en pedra i situada en l'ornacina central de les tres que hi ha. 

Retaule i campanari església del Rosari 

- Al llarg del recorregut trobem senyals de la importància que se li dona a la 'Setmana Santa'. És el cas dels retaules que marquen les estacions del Viacrucis de la Passió en la façana d'alguna casa o algun que altre QR que imita les rajoletes típiques. 

 

Viacrucis en façanes  i QR

- Si ens fixem en algun edifici d'una sola planta, molt més senzills, encara podem observar eixa primera transformació que patiren les antigues barraques en casa. Són llars que s'alternen amb altres més decorades, amb taulellets a les façanes per evitar humitats. 

  

 
Cases i façanes, de 2 o 3 altures i amb influència modernista, que recorden a les dels pobles de l'Horta

- No massa lluny d'allí, en paral·lel, trobem els carrers d'Escalante, de Josep Benlliure, del Progrés, del Pare Lluís Navarro, de la Barraca i el de la Reina, on també podem observar alguna de les cases del segle passat on queda present eixa influència modernista. Són carrers que ens recorden alguns dels prohoms que els habitaren o detalls de la història del Canyamelar. Com podeu observar si cliqueu en els enllaços, són carrers que continuen en línia recta pel poblat del Cabanyal i el de Cap de França; algun d'ells arriba fins a l'actual avinguda dels Tarongers. 

 

- La visita ens portà davant el monument dedicat a Sorolla en l'actual plaça de la Setmana Santa Marinera. Es tracta d'un monument particular pels canvis de localització i els components diversos que el conformen. El bust de bronze (1936) és còpia del que Marià Benlliure elabora en marbre (1916); el pedestal és un dels components del primer monument, obra dels arquitectes Francisco Mora i Javier Goerlich, que es col·locà a la platja prop de xalet de Blasco Ibáñez. 

La riuada del 1957 i l'abandonament posterior, que durà prop de 20 anys, el deterioraren molt. El 1976 se'n recuperaren alguns elements i se n'incorporen de nous, com és el cas de les fonts i la portalada que hi ha al darrere del bust, que, procedent d'un edifici del carrer Barques, va ser donació del Banc Hispanoamericà.

El monument a Sorolla. Els canvis que encara són projecte a llarg futur.

Bé, ara que allarga més el dia i s'acosta Pasqua, és un bon moment per fer una passejada, que pot acabar menjant-se la mona vora mar, després de fer un recorregut pels carrers i llocs del Canyamelar.

Més informació:

- El Cabanyal/Canyamelar/el Grau per Carmen

- El Cabanyal: el patrimoni valencià amenaçat (vídeo de Vilaweb)

- El Cabanyal de Manuel Vicent

- En el Mar de Sorolla

- Rehabilitando el Cabanyal

- Germandats de la Setmana Santa

- Séquia de Pixavaques o dels Àngels

 

Dos aspectes de la figuració que va fer l'Ajuntament de València com a primer pas per a recuperar l'original i retornar-lo al Passeig Marítim.