Si certes persones (per exemple, Toni Cantó, Xavier García Albiol o Alfonso Dastis) que representen part dels ciutadans en les institucions de l'Estat o altres que es fan passar per una veu autoritzada dins dels seus partits tingueren un poquet de vergonya no jugarien amb el futur de les generacions més joves dels nostre país, ni es mirarien tant el melic en parlar de fracàs escolar després d'haver malmès contra el treball extraordinari que es fa a les escoles d'aquest país i incitar les famílies i l'alumnat en contra de docents. (La resposta de Joan Baldoví o la de Joan Mena a Cantó eren necessàries i la d'alguns pares al ministre també).
Si algunes d'aquestes persones foren més honestes, no posarien en dubte la professionalitat del conjunt dels ensenyants, ni mentirien per traure vots, ni canviarien les lleis educatives tan a la lleugera per tindre contenta la seua parròquia, ni farien de l'anècdota la norma... No hi ha dret que menyspreen la tasca docent i criminalitzen els qui imparteixen classe de valencià o en valencià.
Cal posar aturador a tantes fal·làcies: hi ha temes que no es poden tractar tan a la lleugera com ho fan. Cal posar aturador a tanta actuació agressiva com es donà en els primers anys de l'aplicació de la Llei d'ús i s'ha donat aquests darrers dies (amb ressò perillós a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació).
Per què segueixen criticant la tasca de part del professorat i d'alguns centres? Per què pressionen amb la crítica despectiva aquells que treballen per millorar el coneixement de l'alumnat? Per què acarnissen aquells que ensenyen els continguts acadèmics contrastats per les universitats valencianes i per l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua)?
Qui té interés en què les persones que viuen a la Comunitat Valenciana no aprenguen bé les dues llengües que es parlen i s'escriuen ací? Qui busca guanyar vots amb enganys o fal·làcies? Per què els partits polítics defugen un pacte durador per l'educació que permeta progressar i generar un millor futur per als escolars valencians? És eixa l'actitud que convé prendre si volem generar una societat més justa, solidària i democràtica a partir del diàleg? És aquesta societat ignorant, acrítica i poc dialogant, que sembla volen alguns com la senyora Beatriz Gascó, la que ens permetrà progressar, evitar els errors del passat i superar les possibles diferències? Busquen ofendre al contrari polític o l'ofensa va més enllà i implica tots els treballadors que cada dia procuren que els nostres joves acaben millor formats i amb una actitud crítica que els permeta valorar el que aprenen i com ho aprenen?
Si llegim el Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya veiem que el que es fa a les escoles no és adoctrinar. Alguns mitjans de comunicació i determinats polítics/polítiques, sí. Però molta cura, ens juguem la qualitat i el futur del nostre sistema educatiu!
Crec que alguns líders polítics (dins el PSOE també) haurien de posar ordre en les seues files i demanar menys soroll mediàtic de certs companys i clients; l'anècdota, si s'ha produït, és això, un fet aïllat, i, si convé, ha de ser atesa on cal (al propi centre educatiu en primera instància i, a la inspecció educativa després). Cal posar crisma i anar amb més compte; el que convé a qualsevol societat civilitzada és crear espais de debat a favor de la tolerància, de la cultura, de les persones i de la llengua. Perquè, si continuem pel camí de la manipulació constant i de la utilització política de la massa acrítica, mai no arribarem a bon port.
Defugim, per tant, tornar a la caverna, a l'escola franquista i, també, rebutgem actuacions com les de la FAPA Gabriel Miró d'Alacant que ens fan reviure situacions desagradables, insults, ignorància i ràbia causada per les manipulacions que vénen dels sectors de dretes que ara criden tan fort com ho feien en els anys '80 i, fins i tot, molt abans de la democràcia que anem fent. Són gent que no tenen cap interés en la cultura del nostre poble i menys encara en la normalització lingüística del valencià.
Com a professor que estima profundament qualsevol de les varietats del català, em dol moltíssim que sembren l'odi i l'animadversió cap a la nostra cultura només per traure rèdits electorals; és per això que me'n reafirme, a través de les paraules de l’escriptora Maria Jesús Bolta quan diu:
Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Per què segueixen criticant la tasca de part del professorat i d'alguns centres? Per què pressionen amb la crítica despectiva aquells que treballen per millorar el coneixement de l'alumnat? Per què acarnissen aquells que ensenyen els continguts acadèmics contrastats per les universitats valencianes i per l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua)?
Qui té interés en què les persones que viuen a la Comunitat Valenciana no aprenguen bé les dues llengües que es parlen i s'escriuen ací? Qui busca guanyar vots amb enganys o fal·làcies? Per què els partits polítics defugen un pacte durador per l'educació que permeta progressar i generar un millor futur per als escolars valencians? És eixa l'actitud que convé prendre si volem generar una societat més justa, solidària i democràtica a partir del diàleg? És aquesta societat ignorant, acrítica i poc dialogant, que sembla volen alguns com la senyora Beatriz Gascó, la que ens permetrà progressar, evitar els errors del passat i superar les possibles diferències? Busquen ofendre al contrari polític o l'ofensa va més enllà i implica tots els treballadors que cada dia procuren que els nostres joves acaben millor formats i amb una actitud crítica que els permeta valorar el que aprenen i com ho aprenen?
Si llegim el Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya veiem que el que es fa a les escoles no és adoctrinar. Alguns mitjans de comunicació i determinats polítics/polítiques, sí. Però molta cura, ens juguem la qualitat i el futur del nostre sistema educatiu!
Crec que alguns líders polítics (dins el PSOE també) haurien de posar ordre en les seues files i demanar menys soroll mediàtic de certs companys i clients; l'anècdota, si s'ha produït, és això, un fet aïllat, i, si convé, ha de ser atesa on cal (al propi centre educatiu en primera instància i, a la inspecció educativa després). Cal posar crisma i anar amb més compte; el que convé a qualsevol societat civilitzada és crear espais de debat a favor de la tolerància, de la cultura, de les persones i de la llengua. Perquè, si continuem pel camí de la manipulació constant i de la utilització política de la massa acrítica, mai no arribarem a bon port.
Defugim, per tant, tornar a la caverna, a l'escola franquista i, també, rebutgem actuacions com les de la FAPA Gabriel Miró d'Alacant que ens fan reviure situacions desagradables, insults, ignorància i ràbia causada per les manipulacions que vénen dels sectors de dretes que ara criden tan fort com ho feien en els anys '80 i, fins i tot, molt abans de la democràcia que anem fent. Són gent que no tenen cap interés en la cultura del nostre poble i menys encara en la normalització lingüística del valencià.
Com a professor que estima profundament qualsevol de les varietats del català, em dol moltíssim que sembren l'odi i l'animadversió cap a la nostra cultura només per traure rèdits electorals; és per això que me'n reafirme, a través de les paraules de l’escriptora Maria Jesús Bolta quan diu:
Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
Si els meus fills són Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
Si em sent a prop d'Estellés i d'Ovidi és perquè parle valencià.
Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
Si decidisc generosament "hablarle en castellano" és perquè parle valencià.
Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.
La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.
No agredix.
No margina.
La meua llengua fa viure el poble que la vetla.
La meua llengua fa lliure el poble que la parla.
Home, com es veu que eis home assenyat i et preocupes que, en el món educatiu, regne la serenor basada en la veritat... acadèmica.
ResponEliminaMés papes com aquest ene calen, ENCARA.
FUSTERianament
Quan fatigós, sembla que sempre hem de recomeçar les lluites. Potser la vida és això, lluita, però amb honestedat i amb forces equilibrades, i això no passa, i es fa dur. Així i tot, continuem!
ResponEliminaUn bon article, gràcies!