Temps de tardor
Sobre el terratzo del sòl fred
caminem passadís amunti avall. Tenim un horitzó
clar: l’ampit ras d’una finestra
que ens mostra un carrer buit de gent.
Sobre un cel grisenc, més enllà,
un raig de llum prima il·lumina
un dels plataners que sovint
ombregen la grisa vorera,
gens transitada, hui banyada.
Sobre les llambordes del temps
cau una fulla del plataner;
màgica, inerta, com de vidre,
vol descobrir-nos un secret:
aviat tindrem Primavera.
Dins El silenci retrobat, escrit a València, un 18 de març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.