Miserable

MISERABLE aquell que es deixa

portar per la gresca dels colps

i la festa de la sang.

Miserable aquell que no escolta 

i llastima perquè es creu superior 

per a ferir, odiar i assassinar. 

Miserable aquell que empra 

la força bruta, la violència 

i s’empara en l’anonimat del grup. 

Miserable aquell que crea 

problemes als qui creu diferents 

pel plaer de rebaixar-los. 

Miserable qui no es planteja 

per què crida una persona, 

per què necessita ajuda. 

Hui les flors ocupen el lloc on hi hagué 

el cos de Samuel brutalment assassinat. 

Demà, Samuel pot ser qualsevol de nosaltres!

Entre els fanals i la nit

'Entre els fanals i la nit'

Caminaven vora les baranes d’un riu

on l’aigua ha ocultat el seu antic curs

com les ombres que s’amaguen

sota els ponts o entre els arbres.

Ocultaven rostres i intencions

en una ciutat que les avergonyia

per no seguir la norma establerta,

per sentir i estimar diferent.

Buscaven la foscor entre el bosc

enjardinat, parelles enamorades

que celebraven els plaers més golosos

del festeig en la intimitat de la nit.

'Paleta de colors'

Construïm una societat més lliure

on els núvols de tempesta comencen

a aclarir-se i donen pas a una bandera

multicolor, empara de llibertat,

on no calga defugir la llum dels fanals

ni la claror del dia per estimar-se,

per poder ser, per véncer les pors.

Caminem les sendes sense prejudicis,

descarreguem la ració d’adrenalina

diària entre policies a cavall,

passejadores de gossos,

patinadores atrevides,

corredores anònimes,

transeünts atrafegades,

ciclistes audaces,

amants eternes...

Noves pistes s'il·luminen

per donar pas a entrenaments

d'eterns aspirants a un pòdium

on no importa el gènere ni el sexe

sinó la persona, la felicitat, la vida.

Si la nit és màgica

 Si la nit és màgica 

Un clar de la Lluna 

convida a ballar; 

és nit d'esperança, 

és nit de Sant Joan. 

Les fades llueixen 

garlandes de flors, 

perfumen les cases 

i ho fan de tot cor. 

Amb dolç romaní 

espanten temors, 

porten l'alegria 

i escampen l'amor. 

S'encenen fogueres 

s'entra dins la mar, 

es canta una llengua 

que clama igualtat! 

Des del Canigó 

la flama ens ha arribat 

com la veu d’un sol poble 

que vol llibertat!

Violència vicària

Violència vicària

Amb l'ai silenciat,

la mare us esperava 

innocent, confiada. 

Però la mar calmada 

s'ha quedat l'alegria, 

tots els jocs innocents. 

Les pupil·les, tan fosques

com un cel apagat, 

s'ha engolit  l'oceà.

Les filles innocents,

que estimava sa mare,

son pare ha matat. 

El so d'una trucada

s'ha girat en dolor

i minat l'esperança.

Noves vides truncades, 

nous futurs estroncats 

per maldat depravada. 

[Pau per a Beatriz i que la terra els siga lleu a Olivia i Ana.] 

(Per tantes víctimes, dones, fills i filles que han patit i pateixen la violència masclista, justícia!)

Bon viatge, guerrers del dia a dia

"Que el camí siga llarg"

Konstantí Kavafis Viatge a Ítaca

                                     Il·lustració transformada: Original

Que la ciència progresse amb consciència, que la justícia es traga la bena, que l'economia llaure en favor de tots els humans, que la política compense els desequilibris socials i promoga la pau, que la tecnologia no deixe enrere hòmens i dones, que la riquesa estiga ben repartida, que l'agricultura siga sostenible, que el futur sempre siga millor per al planeta i els qui l'habitem, que la premsa no alimente mai els trolls, que l'educació i l'escola creen pensament crític...

Seguim el teatre, el cinema, la música, la dansa o la literatura
Amb passió i sentit de l'humor. Perquè la cultura i
L'amistat no s'acaben quan hi ha voluntat.
Una bona abraçada i
També per tu i per als teus un bon any 2021! 

Lluís Llach

Josep María Pou 

Cloenda de la Plaça del Llibre amb Eva Dénia i Merxe Martínez. Espectaculars!

La veu d'Eva Dénia i les lletres de les seues cançons ens diuen molt de la personalitat i la sensibilitat d'una compositora que es mereix més gran reconeixement.

Amb una selecció acurada de cançons d'alguns dels seus discos, Eva Dénia ha posat música i cor a la cloenda de la 8a. Plaça del Llibre de València. Ha estat un acte entranyable, pròxim, en què, acompanyada per la violoncel·lista Merxe Martínez, ha fet un breu repàs al seu repertori, una selecció que ens explica les pròpies inquietuds i la formació musical de la cantautora que va des del jazz i la bossanova, fins a la cançó francesa (Moustaki i, especialment, Brassens) o el cant tradicional i la cançó d'arrel valenciana.

La vetllada s'ha fet curta entre cançons com: 'Quan abril era abril' que dóna títol al disc que publicà el 2015; 'El paraigua', versió de "Le parapluie' del seu 'mestre' Georges Brassens; 'Els amics de tristor', basada en un poema de la poetessa Maria Beneyto; 'L'havanera de Vicent', dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés; 'Haití', en record de les víctimes del terratrèmol d'Haiti; 'El carrer és teu', sobre records d'infantesa; o 'Besades de sal', on està ben present la mar i la platja, la Mediterrània.

Les harmonies del violoncel de Merxe i la veu i la guitarra d'Eva han anat teixint, a poc a poc, les notes que han mogut la fibra emocional del públic i creat el caliu apropiat per aquesta nit de tardor. Una vegada més Merxe i Eva ens han demostrat la força de la seua unió en l'escenari. 

_____________________

 En la foto: Maria Josep Poquet presenta els llibres El jove Enric Valor. Una vida de novel·la de Francesc Gisbert  i La cançó del mag Merlí d'Ivan Carbonell (Ed. Bromera)

Enhorabona als organitzadors per una activitat imprescindible en la difusió de la nostra cultura i la nostra llengua i per la seguretat i la tranquil·litat que, en aquests temps de pandèmia, transmet el muntatge d'aquesta Plaça del Llibre.

Feliç Diada del 9 d'Octubre